Orchis maculata L. (Dactylorhiza maculata (L.) Soó)
Filed under: Angiospermae (angiospermes), Herbari, Spermatophyta |
Feu un comentari La família de les orquidàcies (Orchidaceae) és present a Andorra amb diverses espècies pertanyents a diferents gèneres. En aquest cas les imatges, preses a vora 2000 metres d’altitud a la vall d’Incles (Canillo) el juny de 2011, corresponen a Orchis maculata, pertanyent al subgènere Dactylorhiza segons s’indica a Flora Manual dels Països Catalans (Bolòs et al. 2005). També segons aquesta obra, cal dir que les espècies Orchis maculata, O. majalis, O. incarnata i O. elata, pertanyents les quatre al subgènere anteriorment citat, són molt polimorfes i s’hibriden entre elles, donant lloc amb freqüència a formes de transició.
Més informació:
http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/6952.html
http://www.floraiberica.es/floraiberica/texto/pdfs/21_189_16_Dactylorhiza.pdf
Algunes imatges de l’espai Ransol – Meners – Serrera [17 agost 2011]
La Cabaneta, des de sota el coll dels Meners
Vista cap a Seignac des de sota el coll dels Meners
Vall d’Incles: un tomet sota l’estany de l’Isla
El passat 12 de novembre varem anar amb en Sergi i la Montse a fer una volta a Incles. Concretament vam ser a l’esplanada situada al peu del vessant que mena a l’estany de l’Isla i al pic d’Anrodat. Aquesta zona força plana em figuro que deu ser un antic estany colmatat i transformat ara en mollera, travessada per diversos meandres i on l’aigua forma interessants jocs de llum. En cas d’haver resseguit l’esplanada hauriem anat a parar al capdamunt del port d’Incles.
Llum de bosc
Al matí aparto una mica la cortina i a l’altra banda de la finestra veig la muntanya. Observo el bosc, els colors, el relleu. Contemplo la seva llum immensa que m’omple. Busco desesperadament com captar la seva essència i guardar-me-la per sempre. Fixo la mirada en el verd lluent dels bedolls, el blavís del pi roig, arbre a arbre, resseguint la marca que insinua en la forest el tímid rierol que s’hi endinsa, travessant en l’ombra la boscúria. La mirada escapa, fugissera, fins la carena, on es retalla la silueta dels pins i qui sap si d’algun avet, fins perdre’s per uns instants blau enllà.
Conferència sobre flora exòtica als Pirineus
El proper dijous 11 d’agost donaré una breu conferència sobre flora exòtica als Pirineus, concretament centrant-me en els Pirineus axials i basant-me en el cas del Principat d’Andorra. Si hi esteu interessats, l’acte tindrà lloc a Puigcerdà, a les 18h a la sala de convencions del museu cerdà amb el títol “Les plantes invasores del Pirineu”. L’entitat organitzadora és el Grup de Recerca de Cerdanya.
Viatge a la costa atlàntica nord (VII) – juliol 2011
Avui ha fet un dia esplendid. La llum era intensa sobre la ria de Vigo. Hem estat a Arcade, un poblet a la vora del mar. Concretament hem anat a la platja do Peirao, on l’aigua era fresca però valia la pena de capbussar-s’hi, junt amb els peixos que voltaven per allí, alguns d’uns dos pams que em feien pensar en llobarros. Aquí i allà suraven algues diverses, també al terra, junt amb restes de cloïsses enmig de la sorra.
A la vora, enmig d’uns rocs coberts d’algues que la marea havia deixat al descobert, lluia el blanc nacarat d’una valva d’ostra, acompanyada per un banc d’alevins figissers. De tant en tant, uns metres enllà, algun peix saltava fora de l’aigua per desapareixer unes dècimes de segon més tard sota el blau lluent. El vent bufava i aixecava una multitud de petites onades que recobrien la ria d’escates tremoloses i espurnejants. Endinsat allí fins on encara feia peu, observaba l’espectacle de llum, mentre la marea seguia baixant, deixant a la vista amplies franges riberenques acolorides pel mantell d’algues i bassals.
I ara torno a ser a Salvaterra, un poblet vora el Miño on hem passat aquests darrers dies. Es ja el darrer dia del viatge, i assegut davant el portàtil, escrivint aquestes ratlles, sento ja nostàlgia sense haver marxat. El retorn fins a Andorra en cotxe és llarg, però confio que en parar de tant en tant per fer un descans ens topem amb algun lloc interessant on poder fer alguna fotografia i recollir alguna mica d’aquest preuat material que són els bons records.
Còmics traduïts al català
Ara ja fa uns anys vaig traduir al català dos còmics obra de l’astrofísic francès Jean-Pierre Petit. Els seus còmics científics han estat traduits a nombroses llengües i l’associació Savoir Sans Frontières els posa gratuitament a disposició del públic en general.
Les traduccions que vaig realitzar són:
El títol original en francès és L’Economicon. Aquest còmic tracta de forma divertida i amb bones dosis d’humor l’aparició i funcionament dels sistemes econòmics.
El títol original és Cendrillon 2000. S’hi reescriu la història de la Ventafocs emprant detalls actuals.
Viatge a la costa atlàntica nord (VI) – juliol 2011
Aquests darrers dies ha tornat a fer calor. Friestas, prop de Valença, a Portugal, és un bon lloc per pendre un bany al riu. Les aigues no són tèrboles malgrat trobar-nos al curs final del Miño, segurament a causa de la presa que hi ha més amunt. Hi ha certa corrent i no és que estigui l’aigua gaire calenta, però val la pena. Surant amb el cap submergit es veu perfectament el fons lluent d’arenes granítiques on emergeixen petits bivalbs.
Viatge a la costa atlàntica nord (V) – juliol 2011
A la banda portuguesa del riu Miño, en aquest cas Minho, trobem Valença. Vam visitar l’interior de les muralles, on els estrets carrerons es troben acolorits per la multitud de tovalloles, licors i estris variats que les botiguetes disposen a l’exterior. Els colors clars dominen les façanes, on crida l’atenció les ornamentacions ceràmiques i les formes de les finestres. Aquell 22 de juliol ens va fer un dia molt assolellat, de forma que el blanc d’algunes parets resultava d’una intensitat sublim.
Viatge a la costa atlàntica nord (VI) – juliol 2011
A l’esquerra del riu Miño, ja en terres portugueses, trobem Monção i el seu mercat, on cols, pollets, plats, cassoles, tovalloles, calces i calçotets es donen cita en un espai annex a la ciutat. Des d’allí es veuen unes muralles a tocar del poble molt semblants a d’altres existents a Gal·lícia.
