De la Plana a Font-Verd, una sortida al Madriu per una tarda d’abril
Les temperatures primaverals ja van arribant, així que aquesta tarda he pogut pujar fins a Font-Verd en samarreta (també duia bambes, però encara és massa aviat per això, hi ha clapes de neu des del roc de l’Estall). Per baixar ja tocava posar-se màniga llarga. He aprofitat la volta per fer alguna fotografia.
Des de més amunt del pont Sasanat estem ja prou enlairats com per veure força cims del nord-oest del Principat. Al centre, el Coma Pedrosa. Encara queda molta neu aquest abril.
Als prats dels voltants d’Entremesaigues floreix ja el safrà de muntanya (Crocus vernus).
Dins la flor s’amaguen els 3 estams característics de la família Iridaceae. Entre aquestes peces emissores de pol·len trobem un estil amb l’extrem dividit en tres estigmes. En aquestes dates comença ja a guarnir els prats de les fondalades amb multitud de taques lilàcies o blanques, que aniran pujant en altitud conforme arriba la primavera als prats de major alçada. Les fulles porten una línia central blanca. Si apareix tant de sobte just en acabar l’hivern, és gràcies a haver passat l’hivern en forma de bulb dins el sòl. En millorar les condicions, disposa de reserves suficients com per florir ràpidament formant una flor de considerables dimensions respecte el tamany de la planta.
A les roques assolellades no és difícil trobar representants del gènere Sedum, els crespinells, sorgint d’alguna escletxa en companyia de líquens o molses. Es tracta de crassulàcies, plantes amb fulles d’aspecte inflat i plenes d’aigua, amb un tipus de metabolisme diferent del de bona part de la resta de plantes del seu entorn.
Ja ens trobem al desglaç i les aigues del Madriu guanyen cabal, escolant-se entre els blocs en forma de petites cascades.
Al sotabosc viu una planta que inicia la floració durant l’hivern: el marxívol (Helleborus foetidus). les flors d’aquesta ranunculàcia destaquen sobre la fullaraca del bosc malgrat ser d’un color verd groguenc. A casa nostra és freqüent en boscos caducifolis com per exemple les rouredes de la obaga d’Andorra la Vella i Escaldes.
Des del Roc de l’Estall, si mirem en direcció a la solana veurem les canals d’allau que baixen de la Tossa del Braibal, tallant el bosc de pi negre. Les allaus de neu i les baixades de roques renoven constantment la vegetació que s’hi fa. En aquests indrets no es troben arbres gaire vells, ni tampoc arbres poc flexibles que es trenquin i que no rebrotin com els passa als nostres pins a partir de pocs anys de vida. Al seu lloc trobem caducifolis com els avellaners. A la imatge s’aprecia bé la importància de la massa de caducifolis a la base de les canals d’allau així com una renglera que ressegueix la canal de la dreta.
Sobre el Roc, l’aigua que regalima omple les concavitats de la roca granítica formant petits tolls. La granota roja (Rana temporaria) ho aprofita per pondre-hi els ous. Les postes, en forma d’aglomerats gelatinosos, inicien ja el seu desenvolupament malgrat la fredor de les aigües. A la fotografia es pot observar que els ous ja han experimentat varies divisions.
A partir d’aquí, en direcció al refugi de Font-Verd, el camí es trobava cobert per plaques de neu freqüents.
En poca estona arribem a Font-Verd, on trobem una font d’aigües molt fredes. Allí l’aigua varia pocs graus la seva temperatura entre l’estiu i l’hivern, de manera que les plantes que hi creixen no troben una diferencia tan acusada entre estacions com ho fa la resta. En ple hivern hi trobarem plantes ben verdes.
Una sortida gratificant per una tarda d’abril, com un bany de llum, d’imatges de bosc, de muntanya. Et canvia, com canviaran aquests paisatges amb l’avenç del desglaç i l’aparició de les primeres flors. Fins llavors!
Rhamnus alpinus L.
Filed under: Angiospermae (angiospermes), Herbari, Spermatophyta |
Feu un comentari Dins el gènere Rhamnus, una de les espècies que trobem a Andorra és Rhamnus alpinus, el púdol. El seu fullatge és brillant, com envernissat. En ocasions es fa força gran, d’alguns metres d’alçada. La imatge és de la vall d’Incles, a uns 2000 metres. S’hi poden distingir algunes de les seves flors de color verd.
Accés a particions en format ext3 des de guindows
Si tenim un ordinador on hi ha instal·lats diferents sistemes operatius, com per exemple Linux i windows, en ocasions pot ser útil poder accedir a la partició d’un des de la d’un altre. Accedir particions en format fat o NTFS des de Linux (per exemple Ubuntu) és directe, però llegir particions amb el sistema de fitxers ext3 des de windows (xp en aquest cas) requereix afegits.
Des de un Linux com per exemple Ubuntu podem accedir les particions en els diferents formats de windows, però no al revés, almenys en xp. Una opció si volem accedir-hi sense arrencar el sistema Linux (segurament dins una maquina virtual es podria fer tranquilament) és el programa Ext2Fsd (http://www.ext2fsd.com/), és de codi obert i permet accedir ext3 i ext4 (només he provat el primer).
Durant la instal·lació no hi ha gaires opcions, deixem com està. Et demana si vols que carregui les particions disponibles al acabar d’instal·lar, si tenim els disc dur connectat (en cas de ser per exemple un disc dur extern), triem ok. Llavors veiem les particions, assignem un nom a la unitat, per exemple la M: i desem (es pot fer des del llistat, seleccionant la unitat amb boto dret i show properties al menú, botó Mount Points, botó Add i aquí trieu la opció que més us convingui, podeu fer que es desi el que s’ha triat per la partició o que només sigui disponible per la sessió actual si trieu la primera opció disponible). Cal activar el servei: tools al menú superior -> Service management -> Start.
Si volem escriure a la partició, a part de poder llegir, cal fer botó dret a la unitat que volguem dins el llistat, seleccionar Ext2 Management i desactivar la opció Mount volume in readonly mode.
Fongs de l’exposició de l’IEI del 2008 – 3a part
Darrera part de les fotografies fetes durant l’exposició sobre fongs de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Podeu consultar també la primera i la segona part. Entre d’altres, hi ha imatges de bolets gelatinosos i també de bolets de soca, uns bolets de consistència dura que s’alimenten de la fusta d’arbres morts o debilitats.
Divisio Basidiomicets (Basidiomycota)
Classe Agaricomycets
Ordre Polyporals
|
|
|
|
|
Ordre Russulals
|
|
|
|
|
|
|
|
Ordre Thelephorals
|
|
|
Ordre Tremellals
|
|
Ordre Tricholomatals
|
|
Enllaç a la secció de micologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs,
Fongs de l’exposició de l’IEI del 2008 – 2a part
Segona part de les fotografies fetes durant l’exposició sobre fongs de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. La primera part es troba aquí.
Divisio Basidiomicets (Basidiomycota)
Classe Agaricomycets
Ordre Auricularials
|
|
Ordre Boletals
|
|
|
|
|
Ordre Cantharellals
|
|
|
Ordre Gomphals
|
|
|
Ordre Lycoperdals [obsolet]
|
|
Fongs de l’exposició de l’IEI del 2008 – 1a part
El 2008 vaig visitar a Lleida la exposició de fongs que van preparar especialistes de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Vaig aprofitar per fer algunes fotos que recullo aquí classificades per grans grups taxonòmics. Alguns són curiosos per la seva aparença gelatinosa o la presencia d’estructures semblants a agulles en comptes de lamines o esponja. Més endavant afegiré la resta d’imatges corresponents a altres ordres.
Divisio Ascomicets (Ascomycota)
Classe Leotiomycets
Ordre Helotials
|
|
Divisio Basidiomicets (Basidiomycota)
Classe Agaricomycets
Ordre Agaricals
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Aquí hi ha la segona part.
Passeig per Sorteny
A mitjans del passat setembre vaig visitar part d’un camí on no havia estat des del mateix mes de 1995, quan per l’aniversari d’un club es va fer una sortida fins el pic de l’Estanyó, amb dinar i cursa d’orientació inclosa. En aquella ocasió hi havia més d’un pam de neu vora el cim. De bon matí les roques de les tarteres brillaven sota el gel de la nit.
Jo tenia 15 anys. Durant la sortida vaig reconèixer una persona amb qui havia compartit classe temps abans i fou amb ella i el seu pare que férem cim. L’altre dia mentre tornava de l’estany (no vaig dirigir-me al pic) vaig veure la pala dretíssima per on vam tornar, i vaig intuir el punt de la carena per on baixàvem mig corrent i on vaig quedar com un jefe fotent-me de morros per un descuit. Quins temps. Espero que els hi vagi molt bé.
Desprès d’observar una estona amb els prismàtics i comprovar que l’estiu allí dalt ja s’havia acabat, vaig desfer camí pel bosc. Alguna moixera de guilla, algun avet, abarsets acompanyant el pi negre. Aviat hi tornaria a haver neu.
Cicle de sortides GEO a la Coma del Forat i recorregut pels estanys de Tristaina
El passat diumenge 26 d’agost es va realitzar la sortida GEO a la Coma del Forat i recorregut pels estanys de Tristaina organitzada de forma conjunta entre la FMC (Fundació Marcel Chevalier) i l’ADN (Associació per a la Defensa de la Natura). Un dia radiant on vam aprendre sobre la geologia i els processos de caire glacial a la zona de la Coma del Forat – Tristaina gràcies a les explicacions del geòleg Valentí Turu. Alhora fou d’agrair la presencia d’alguns companys que feia dies que no veia. Afegeixo fotos de l’entorn del recorregut. Teniu més informació i fotos al web de la FMC i al web de l’ADN.
Sortida Perafita – Madriu agost 2012 / 3a part
Les marmotes xiulen al nostre pas, poc desprès de que deixar enrere el coll de la Maiana, en els darrers prats i tarteres abans d’entrar al bosc. Baixem per la forest de l’Estall Serrer. El camí s’esmuny entre el pi negre i l’abarset, ginebrons nans, clapes de pastures i molleres. Mentre avancem en direcció al fons de vall, anem trobant diferents plantes, com les milfulles, les xicoies, la fetgera blanca, i d’altres encara, que malgrat trobar-nos ja a mitjans d’agost decoren l’entorn amb la seva floració.
Travessem el riu Madriu i resseguim el GR fins al refugi del riu dels Orris. Travessant el Pla de l’Ingla, la imatge de la cresta dels Estanyons és immensa. Al refugi dinem i decidim tornar, s’ha fet tard. Un bany de peus a les aigües fredes del Madriu i marxem cap a Escaldes.
Passem de nou el Pla de l’Ingla, des d’on fem una ullada al pic de la Maiana , molt diferent de com es veu des de la banda de Perafita. Deixem enrere Font Verd, el Roc de l’Estall, Ramio, Entremesaigües.
Arribem al pont Sasanat quan ja no hi toca el sol. Des d’allí observo un cop més aigües amunt. Veig les parets rocoses de sobre Entremesaigües, cobertes encara de llum. Tornaré aviat.
Sortida Perafita – Madriu agost 2012 / 2a part
Fa fresca, a la meva vora hi ha l’Enzo, un gos que ha dut el Manel. M’ha vingut a veure varis cops, com si li calgués sentir alguna veu enmig de la planura herbada on ens trobem. Potser només comprova que no hem escapat a voltar o a veure marmotes sense avisar-lo. El cel s’il·lumina a poc a poc per l’est. Ja no veig la lluna, ni els estels. La llum del sol pica ja a les puntes dels cims, acolorint-los. Baixa pels vessants, amarant prats i boscos. Surto del sac i camino una estona, allunyant-me. Passejo pel bosc, entre pins negres, ressegueixo el rierol. Arribo de nou a les pastures. L’herba hi brilla a contrallum, resplendeix.
Desprès d’esmorzar i encabir sacs i estoretes dins les motxilles, ens enfilem en direcció a la Maiana. Els núvols alts suavitzen els colors. A estones donen a l’ambient un aspecte grisenc.
El vent és considerable quan arribem al coll de la Maiana. Allí deixem les motxilles i remuntem en direcció al cim. Es podien fotografiar diferents plantes adaptades a la vida a l’alta muntanya, com Gentianella campestris.
Des del pic de la Maiana la vista és espectacular. Encara queda molt camí per fer així que ens en tornem aviat. En deixar enrere el coll, el vent s’encalma i la sensació tèrmica torna a ser d’estiu. Ens dirigim a l’Estall Serrer.
Continuarà
