Archive for the ‘Aplicacions’ Category

Accés a particions en format ext3 des de Windows

Si tenim un ordinador on hi ha instal·lats diferents sistemes operatius, com per exemple Linux i Windows, en ocasions pot ser útil poder accedir a la partició d’un des de la d’un altre. Accedir particions en format fat o NTFS des de Linux (per exemple Ubuntu) és directe, però llegir particions amb el sistema de fitxers ext3 des de Windows (xp en aquest cas) requereix afegits.

Des de un Linux com per exemple Ubuntu podem accedir les particions en els diferents formats de Windows, però no al revés, almenys en xp. Una opció si volem accedir-hi sense arrencar el sistema Linux (segurament dins una maquina virtual es podria fer tranquilament) és el programa Ext2Fsd (http://www.ext2fsd.com/), és de codi obert i permet accedir ext3 i ext4 (només he provat el primer).

Durant la instal·lació no hi ha gaires opcions, deixem com està. Et demana si vols que carregui les particions disponibles al acabar d’instal·lar, si tenim els disc dur connectat (en cas de ser per exemple un disc dur extern), triem ok. Llavors veiem les particions, assignem un nom a la unitat, per exemple la M: i desem (es pot fer des del llistat, seleccionant la unitat amb boto dret i show properties al menú, botó Mount Points, botó Add i aquí trieu la opció que més us convingui, podeu fer que es desi el que s’ha triat per la partició o que només sigui disponible per la sessió actual si trieu la primera opció disponible). Cal activar el servei: tools al menú superior -> Service management -> Start.

Si volem escriure a la partició, a part de poder llegir, cal fer botó dret a la unitat que volguem dins el llistat, seleccionar Ext2 Management i desactivar la opció Mount volume in readonly mode.

Anuncis

Instal·lant els drivers d’NVIDIA en un Ubuntu 8.04

Fa uns dies vaig instal·lar l’Ubuntu 8.04. Quant s’instal·la un sistema operatiu qualsevol, pot succeir que calgui afegir algun controlador (driver) de maquinari (alguna targeta per exemple), tot i que en linux és habitual que reconegui la major part de dispositius d’un PC. Anant al gra: en acabar d’instal·lar l’ubuntu no m’apareixien les resolucions més altes de pantalla, tenia posada la resolució a 640×480. Tinc una gràfica GeForce4 MX 440 i un monitor de 17 polzades, per tant cal usar una resolució més alta. Com fer-ho per que apareixin resolucions més altes? Doncs amb quatre passos senzills.

No vaig acceptar els drivers que apareixen com avís en una icona a l’entorn gràfic i vaig instal·lar l’EnvyNG, un programet que ell solet busca i col·loca els drivers que faltin. Això es pot fer fàcilment de varies maneres. Per exemple anant al menú i buscant Aplicacions -> Accessoris -> Terminal. Un cop oberta la pantalla escriviu “sudo apt-get install envyng-gtk” (traient les cometes “”) i us demanarà la contrasenya d’usuari per seguretat, no fos cas que la vostre avia entri al sistema mentre aneu al lavabo i us instal·li algo raro.

2889-101179

 Llavors un cop instal·lat, aneu al menú de la barra (la del bar no, la de l’escriptori del sistema) i feu Aplicacions -> Eines del sistema i obriu l’EnvyNG. Li dieu el driver que voleu instal·lar (es pot triar d’una llista) i endavant. Si teniu dubtes sobre la versió que necessiteu sempre podeu visitar la web del fabricant.

2889-101178

Ara ja teniu el controlador instal·lat i és possible que a no calgui fer res més. En el meu cas vaig haver de fer un darrer detall: actualitzar un fitxeret de text amb les dades del meu monitor. Llavors, com que havia guardat tan bé el manual d’instruccions del meu monitor, el vaig haver de descarregar de la web del fabricant, en el meu cas un syncmaster 172v de samsung.

El fitxer a modificar es troba en aquest directori /etc/X11/ i es diu xorg.conf, és un fitxer de configuració. Es un fitxer important i per tant està protegit, però el podeu veure des del navegador gràfic de carpetes. Com que tenim oberta encara la pantalla del terminal doncs lo més fàcil i divertit serà usar-la. Fem una copia de seguretat del fitxer posant “sudo cp /etc/X11/xorg.conf /etc/X11/xorg.conf.copia_dia_nosequin” i verifiquem que la copia hi sigui mirant el directori. Llavors escrivim “sudo gedit /etc/X11/xorg.conf” i els fitxer ens l’obrirà el gedit, un editor de text més potent del que sembla.

2889-101180

A dins del manual del monitor vaig llegir la freqüència horitzontal i vertical ( 31.0 – 81.0 i 56.0 – 75.0). Doncs, vaig corregir el fitxer escrivint a mà les dades de l’apartat “HorizSync” posant la que m’indica el fabricant al manual i el mateix per “VertRefresh”, quedant en el meu cas així

HorizSync       31.0 – 81.0
VertRefresh     56.0 – 75.0

Vaig reiniciar l’entorn gràfic (el pc sencer si vols) i
vaig triar la resolució adequada a sistema -> preferències -> resolució de la pantalla.

I apa, llestos! Només hem instal·lat un programet i, si cal, modificat un fitxer de no res. Jo utilitzo ubuntu a casa i va la mar de bé. Està traduït a una pila d’idiomes, entre ells el Català. Si el voleu provar descarregueu-lo aquí. Trieu la versió Desktop Edition i de 64 bits si teniu un ordinador gaire modern (processador de 64 bits). Obtindreu un fitxer que és una imatge de cd, el graveu amb el vostre programa habitual i el podeu provar per veure si us agrada sense instal·lar res, només amb el cd posat!

 Ja fa bastant temps també que engego a pasturar la gent que fa servir windows i et parla dels seus problemes informàtics esperant que els hi resolguis com si fos una fatalitat de l’existència humana. Ningú els obliga a usar aquest sistema. Per cert, pels usuaris del guindows, aquí teniu l’enllaç cap a un text que és per partir-se de riure (o posar-se a plorar, depèn de com es miri) és una perla en la seva categoria (gràcies per l’enllaç Jordi).

Quin gran invent l’wget

   Ahir provaba de descarregar uns fitxers d’un servidor i des del navegador li donava per obrir-lo en comptes de baixar-lo. Ja passa. De cop he recordat un vell amic, l’wget.

   Rapidament obres la consola de comandes, tecleges wget ruta_del_fitxer_a_descarregar,  es fa la petició al servidor, s’accepta. Els guionets que descriuen l’estat de la descarrega s’accumulen un darera l’altra mentre el percentatge descarregat que apareix a l’esquerra va aumentant. Sempre m’han agradat aquest petits grans muntatges.

   Si la descarrega es talla, no passa res. Recuperes la comanda anterior afegint -c, o sigui wget -c  ruta_del_fitxer_a_descarregar i ja està. La descarrega es repren des d’on es va tallar.

   Si resulta que comparteixes xarxa amb algu altre o necessites un cert ample de banda per altres aplicacions, pots limitar la velocitat de la descarrega llançant l’aplicació amb la opcio limit-rate. Per limitar a 80 kbits serà doncs wget –limit-rate=80k ruta_del_fitxer_a_descarregar. Afegeixo llavors la opció -c si cal continuar una descarrega previa.

   Per defecte la descarrega es guarda al directori de l’usuari que executa, per exemple /home/albert. Per mes informació man wget i wget –help.

Bon any 2008!

Programari lliure a les associacions: 10 motius a favor i 10 en contra

El programari lliure de codi obert ja fa dies que s’ha fet un lloc a moltes cases, universitats i empreses. Es degut a la seva qualitat, el baix cost, la independència dels dictàmens de grans empreses. Grans sistemes operatius i altres aplicacions son fruit d’aquesta feina col·laborativa.

Un dels llocs on es pot anar fent camí és en el món associatiu. Dins del món del programari lliure disposem d’un immens ventall d’aplicacions: sistemes operatius (Linux, FreeBSD,…), aplicacions d’ofimàtica (OpenOffice), de tractament d’imatge (Gimp), entre molts d’altres. Aquest nombre important d’aplicacions cobreix satisfactòriament les necessitats dins de gairebé qualsevol àmbit. Les associacions no en son cap excepció. Com a exemple citar les comunitats autònomes del país veí on s’han personalitzat sistemes operatius Linux en universitats de cara al seu ús en l’Administració. Si a això li sumem un cost 0 i una facilitat d’ús similar a la del programari propietari, la decisió no planteja dubtes: programari lliure.

Pots aportar motius concrets, recolzant-los amb una frase explicativa o inclús un paràgraf, posant-los com a comentari en aquest mateix article. Regularment aniré actualitzant amb ells aquesta llista que inicio personalment ara mateix.

10 motius a favor

– Saber que les principals aplicacions seran contínuament actualitzades gràcies al fet que les mantenen milers de programadors treballant en equip a tot el món: no hi ha una empresa al darrera susceptible de desaparèixer

“Recursos, hi ha una gran comunitat darrera, font inesgotable de tot tipus de recuros i garantia de millora de l’aplicatiu (Franc 10-11-07)” –

– Pots confiar en el programa: tothom té accés al seu codi font, per tant sempre hi haurà experts que podran comprobar si fa exclusivament el que s’espera d’ell (no t’espia per exemple). No es pot dir el mateix d’una aplicació de codi tancat com és el cas majoritari en el programari propietari.

“Transparència, pots saber realment que fa el programari (Franc 10-11-07)” –

– El programari lliure inicialmente pot semblar més insegur ja que es pot analitzar el codi i doncs hackejarlo. Però aquest problema fa que una vegada resolts els bugs (1000 ulls veuen més que 2) aquest codi sigui de millor qualitat. El codi propietari sempre està tancat i és més probable que tingui bugs sense arreglar (Manu 07-11-07) –

– Estalvi de diners: no s’exigeix cap pagament de llicencies –

– El programari lliure acostuma a utilitzar estàndards i formats oberts [això significa que qualsevol persona podrà obrir el treball que li envieu] (Sogas 08-11-07) –

– No venen els teus amics dient “tinc un problema amb un virus”: no hi ha virus (Nan 08-11-07) –

 – Llibertat,  no et lligues a un proveidor,  moltes empreses et poden donar suport (Franc 10-11-07) –

 – Té un missatge noble : compartir –

10 motius en contra

 …

Quin gran editor el gedit!

Quin gran editor el gedit. Fa uns dies que treballo en una aplicació en Php des de diferents aules de la UdL i com que no hi ha instal·lat el meu estimat Bluefish i dubto que em deixessin la contrasenya de root (ay que disfrutaríem), m´he acostumat a utilitzar el gedit. Té dues coses: obre fitxers de text i ressalta en colors les diferents parts del codi, com ara un ‘if’ o un operador ‘==’. Ara he obert un fitxer de javascript i els colors son realment ben trobats, discrets però eficaços. Es la simplicitat funcional. De fet amb el Bluefish no faig servir gaire les funcions de generació automàtica de codi (per exemple si vols posar una imatge en html, et surt un menú que et deixa triar-la i configurar-ne els paràmetres de visualització), així doncs vindria a ser el mateix.

GPeriodic, aplicacions educacionals i Linux

GPeriodic és una petita aplicació en anglès que ens mostra la taula periòdica dels elements. Pels que tinguin curiositat per conèixer les característiques d’algun element concret, només cal fer un clic sobre la casella on apareix i obtenim una llista de dades. A tall d’exemple, podem llegir el pes atòmic i el punt d’ebullició del ferro (Fe), o la densitat en grams per cm3 del plom (Pb).

2889-72156

Altres enllaços: xtec.es