Archive for Mai de 2009|Monthly archive page

Del Castilló del Pla a la Vall d’Aran

L’assignatura Botànica forestal II presenta punts molt atractius, entre ells les sortides a la muntanya que resumiré a grans trets per tal de fer memòria de cara a l’exàmen de visu i per que aquells que van faltar a alguna coneguin les especies vistes. N’hi ha que no surten al visu, cal llegir les llistes.

Castilló del Pla

Ens trobem a grans trets al sud del flanc del Montsec, serres calcàries. Trobariem l’equivalent al Coll de Comiols (gresos, sòls de tendència àcida) en calcaris. Es tracta d’una zona de transició del carrascar amb boix cap a la roureda.

Observem Rhamnus saxatilis, amb el revers de la fulla lluent, els nervis brillen, cosa que el diferencia del Prunus espinosa que presenta el revers de les fulles no brillant (o almenys si llueix una mica, ho fa de forma diferent). Són caràcters de determinació útils si no es té ni flor ni fruit. En les rosacees com P. spinosa la flor és pentàmera, mentre que en les Ramnacees les flors són tetràmeres. Alhora, els branquillons de P. spinosa són foscos, negrosos.Cal remarcar que el patró de la nervaduraés diferent: en Prunus els nervis laterals acaben al marge.

A la vora apareix un Juniperus communis que, tot i l’indret, presenta caracteristiques que el farien classificar com a J. communis subsp. alpina (també n’hi diuen subsp. nana). Mostra una petita franja a l’extrem de la banda estomàtica blanca. El seu port és prostrat, presenta doncs una única banda estòmatica blanca a diferència de J. oxycedrus que en té dues.

A prop apareix Lavandula latifolia, Juniperus oxycedrus, Coronilla minima. Trobem també Juniperus phoenicea i Santolina chamaecyparissus. Aquesta última, una asteràcia, té capítols grocs de flors flosculades totes elles, i fulles linears profundament dividides. serà bó pendre bona nota dels caracters no florals, al visu poden apareixer plantes sense flor ni fruit.

La Genista scorpius: si una planta s’hi assembla i punxa, ho és! Apareix la Satureja montana, una planta molt aromàtica, amb fulles linear-lanceolades amb el marge ciliat. Dorycnium pentaphyllum: la disposició dels foliols fa que semblin 5 fulles juntes. Observem igualment el Lithospermum fruticosum i el Helichrysum stoechas amb un intensa olor de curri.

Vora una pista trobem una pomera. La diferencia entre les pomeres i pereres salvatges i les cultivades que s’han pogut assilvestrar és que les cultivades presenten pèls al revers de les fulles mentre que les silvestres autòctones no. Stipa barbata, no figura al visu. Apareix Staehelina dubia, amb una certa semblança amb Helichrysum stoechas. En aquest punt trobem una jonceda amb Aphyllanthes monspeliensis. Es troba al voltant del mediterrani únicament, amb els parents més pròxims a Australia. Apareix també un endemisme de les calcàries del prepirineu: Thymus font-queri.

Trobem un exemplar aïllat de Juniperus thurifera. Aquesta espècie presenta branques aplanades i galbuls negrosos. Les branquetes són rugoses al tacte degut a les puntes agudes alçades de les fulles, a diferència de J. phoenicea. Apareix Lonicera etrusca.

Prop del Pont de Suert

Roureda submediterrania. A sobre apareix carrascar amb boix.

Anuncis