Bosc del Ròdol – L’estany

   Després de dinar, vam emprendre de nou el camí, deixant darrera nostre el refugi. Travessant els herbassars hom topa amb varis rierols que cal travessar. Entre les pedres es fàcil trobar algues i insectes aquàtics, l’aigua és neta. Davant nostre s’aixeca el relleu, cobert d’abarsets i pi negre. Seguim pel prat, a la dreta, per topar-nos amb unes molleres que l’estiu a eixugat. Des d’aquí veiem la capçalera de Claror. Avui no és el nostre destí. Retrobem un rierol gairebé inexistent més amunt de les molleres, el resseguim un pas rere l’altre, remuntant el pendent amb el sol gairebé ja a l’esquena.

   Mica mica, la pujada s’acaba. Es en aquest moment quant dirigim la nostra mirada sobre la làmina d’aigua que s’extén davant nostre. L’estany de la Nou és com una petita joia, que s’amaga darrera el bosc de pi negre, enlluernant el caminant. El bosc n’envolta una part, mentre els hidròfits creixen als seus marges, alguns flotant en superfície empesos per l’aigua, d’altres drets, emergint al vent.

Estany de la Nou

La fin de l’État de droit

Entretien avec Jean-Claude Paye, auteur de « La fin de l’État de droit ». Franchement intéressant.

Bosc del Ròdol II

   Una estona desprès de passar les bordes d’Entremesaigües, deixem a la nostra esquerra el camí i ens endinsem pendent amunt dins el bosc del Ròdol. Ombrívol, compta entre els seus habitants grans avets barrejats amb pins.

   La pujada és continua, però gens monòtona. Anem trobant gairebé a cada passa elements que criden la nostra atenció. Els líquens, diversos tant en colors, formes i dimensions ens aguaiten enfilats en alguna branca o bé reposant al terra, tal com les molses i falgueres atapeint el rocam de l’indret. La llum es filtra entre els arbres, il·lumina les textures rebregades de les fibres d’alguns troncs, descobreix petites tarteres aquí i allà, com graons interminables cap a ves a saber on. Més amunt, el sonor treball d’un picot acapara la nostra atenció, el busquem, sortejant el sotabosc, escrutant les capçades, com perseguint quelcom que s’esvaeix en ser-hi a prop.

   Acabada la pujada, seguim el nostre camí travessant un bosc de pins. Molts estan morts, víctimes en el passat d’alguna malaltia, resistint pluja, neu i vent, com si d’una antiga flota es tractés, esperant en el silenci. Uns passos enllà el bosc es tanca, les capçades filtren la llum, una ombra càlida ens envolta.

   El sòl apareix en arribar a l’altre vessant. Som a Perafita, a la llunyania divisem la vall de Claror, banyada en llum, oferint al viatger ses tarteres d’un negre profund escolant-se ingràvides fins desaparèixer sota la verdor de les pastures. A pocs minuts d’aquí el refugi ens espera.

Vall de Perafita, Andorra

Quin gran editor el gedit!

Quin gran editor el gedit. Fa uns dies que treballo en una aplicació en Php des de diferents aules de la UdL i com que no hi ha instal·lat el meu estimat Bluefish i dubto que em deixessin la contrasenya de root (ay que disfrutaríem), m´he acostumat a utilitzar el gedit. Té dues coses: obre fitxers de text i ressalta en colors les diferents parts del codi, com ara un ‘if’ o un operador ‘==’. Ara he obert un fitxer de javascript i els colors son realment ben trobats, discrets però eficaços. Es la simplicitat funcional. De fet amb el Bluefish no faig servir gaire les funcions de generació automàtica de codi (per exemple si vols posar una imatge en html, et surt un menú que et deixa triar-la i configurar-ne els paràmetres de visualització), així doncs vindria a ser el mateix.