Tulipa sylvestris subsp. australis

Les tulipes, tan apreciades en jardineria, es poden trobar també en estat silvestre a les muntanyes d’Andorra. Els exemplars de les imatges són de Rialb, Ordino, del passat 15 de juny. Es tracta de la tulipa silvestre (Tulipa sylvestris subsp. australis). Com la resta de tulipes, forma part de la família de les liliàcies, de la mateixa manera que les cebes, l’àloe, el veladre, el galzeran o el còlquic dels Pirineus. La podem trobar en diferents estatges des de terra baixa fins a bastant més de 2000 metres d’altitud.

Orchis ustulata

A mitjans de juny, vaig fotografiar entre Ordino i Sornàs la orquídia de la imatge, Orchis ustulata. Es pot trobar a Europa en espais més o menys oberts, en aquest cas a la vora del camí en una zona de prats.

Afegeixo un enllaç amb més dades sobre aquesta espècie i un segon enllaç pel que fa a la classe Liliopsida, és a dir les monocotiledònies, una classe de la que formen part les orquídies.

Volta sobre Xixerella

Resseguint la carretera que puja a l’estació d’esquí d’Arinsal de La Massana arribem a una corba (una de les situades més a l’est) amb una mica d’aparcament. Des d’allí hi ha un camí que puja en direcció al coll de Turer. I en part això és el que s’ha fet aquest matí de juny en una sortida de la formació de guiatge en muntanya de l’EFPEM. Cap a les 6h30 guanyàvem alçada pel camí costerut fins travessar el fons del tàlveg i una zona on crida l’atenció l’absència d’arbres de certa dimensió: és una zona de pas d’allaus.

A partir d’aquí, el camí es fa més planer, travessem una obaga amb abundància d’abarset, nabiu, pa de cucut, i algun buixol, soldanel·la, saxífragues d’ombra, falgueres com el blècnum, barrejats dins l’ambient ombrívol del sotabosc d’una pineda de pi negre amb avets.*

En poca estona deixem enrere el bosc i remuntem la carena entre aquesta obaga i la solana de Xixerella, passant el límit del bosc. Som sota l’Alt de la Capa, la vista és amplia. Ahir encara va nevar, deixant un polsim glaçat sobre els vessants més alts. Un juny dels que ja no es troben.

A la imatge anterior, Alt de la Capa i voltants. A part de la neu que ha quedat de l’hivern, es veuen vessants enfarinats en els dies anteriors.

Encara queda molta neu en altitud. A la imatge, a sota de la nostra posició hi ha Xixerella. En segon pla, a la dreta, s’observa l’estació de Pal. Just darrere seu, cim del Carroi. Al fons i des de la dreta, zona de Prat Primer amb el Pic Negre, cap a l’esquerra Torre dels Soldats, Raconada de la Maiana amb la cresta dels Estanyons i el Madriu a sota, Tosa del Braibal al treç esquerra culminant la solana del Madriu.

* pa de cucut: Oxalis acetosella, buixol: Anemone nemorosa, soldanel·la: Soldanella alpina, saxífraga d’ombra: Saxifraga umbrosa, blècnum: Blechnum spicant

Tríptic informatiu sobre la budleia a Andorra

Ara fa unes setmanes apareixia un tríptic informatiu del Govern d’Andorra sobre la budleia (Buddleja davidii) del que he pogut elaborar continguts (text i imatges). Aquest tríptic s’ha distribuït en format paper i és també consultable en format digital al web de Patrimoni natural de Govern.

L’objectiu del tríptic és informar sobre aquest arbust, al·lòcton i amb comportament invasor a Andorra, originari de l’àrea del Tibet i Xina que a Andorra s’ha utilitzat com a ornamental en jardins i espais públics. Apareix, formant en ocasions bosquets densos, fonamentalment en espais amb certa alteració situats per sota dels 1400 metres d’altitud. L’ambient més habitual són les riberes, uns espais de gran interès ecològic que han patit amb massa freqüència l’impacte de les activitats humanes (reducció de l’espai del riu i aixecament de murs de contenció, eliminació del bosc de ribera per fer-hi construccions, canalitzacions, etc) que els han artificialitzat i han afavorit l’establiment d’espècies exòtiques com la budleia.

Si voleu més informació sobre aquesta especie podeu consultar, per exemple, la pàgina 243 del pdf d’un treball sobre la flora exòtica d’Andorra que vaig concloure el 2010. Cal remarcar que actualment des de Govern s’efectuen mesures de control d’aquesta espècie en diferents espais de ribera del país com són el riu d’Ós i el gran Valira. Esperem que en el futur puguem gaudir, en aquells llocs que han estat alterats, d’unes riberes en millor estat de conservació.