Escolta-ho en el vent

Remenant la discografia he anat a parar a blowin’ in the wind, versió en català. Anomenada escolta-ho en el vent i cantada en aquesta ocasió per Gerard Quintana i Jordi Batiste. La lletra parla d’una situació esdevinguda malauradament perenne. N’agafo un extret d’aquí.

Per quants camins
l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú?
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja assegut?
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts?

[…]

Quantes morts més ens caldran, amic meu,
per saber que ha mort massa gent?

[…]

Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat?
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n’hem adonat?

Això, amic meu, només ho sap el vent;
escolta la resposta dins del vent.

 Poc desprès, seguint per la lletra g, he arrivat a Guns n’ Roses i he escoltat una part de l’àlbum Chinese Democracy. El nom és esplendidament oportú vista la situació actual al Tibet i a la pròpia Xina, on les llibertats dels individus no arriben ni a la categoria de paper mullat. La mentida i el terror s’esplaien arreu.

 Fa unes setmanes vaig llegir Hegemonia o supervivencia, de Noam Chomsky. Una obra diria que de referencia, on es posa en evidencia l’estrategia poc digna de grans potencies mundials, entre elles els Estats Units com a protagonista indiscutible. Un llibre que enganxa i on sovint la vergonya aliena embarga el lector a canvi d’aportar claus per entendre la situació actual. Voldria creure que l’escalada de conflictes actual puguès invertir-se, sense haver de passar per un màxim. Hi ha molta gent amb bons sentiments i grans idées però es veu que als organs de decisió deuen ser minoria. Malgrat això, vull creure que amb bona voluntat es poden fer grans coses.