Sortida Perafita – Madriu agost 2012 / 3a part

Les marmotes xiulen al nostre pas, poc desprès de que deixar enrere el coll de la Maiana, en els darrers prats i tarteres abans d’entrar al bosc. Baixem per la forest de l’Estall Serrer. El camí s’esmuny entre el pi negre i l’abarset, ginebrons nans, clapes de pastures i molleres. Mentre avancem en direcció al fons de vall, anem trobant diferents plantes, com les milfulles, les xicoies, la fetgera blanca, i d’altres encara,  que malgrat trobar-nos ja a mitjans d’agost decoren l’entorn amb la seva floració.

Travessem el riu Madriu i resseguim el GR fins al refugi del riu dels Orris. Travessant el Pla de l’Ingla, la imatge de la cresta dels Estanyons és immensa. Al refugi dinem i decidim tornar, s’ha fet tard. Un bany de peus a les aigües fredes del Madriu i marxem cap a Escaldes.

Passem de nou el Pla de l’Ingla, des d’on fem una ullada al pic de la Maiana , molt diferent de com es veu des de la banda de Perafita. Deixem enrere Font Verd, el Roc de l’Estall, Ramio, Entremesaigües.

Arribem al pont Sasanat quan ja no hi toca el sol. Des d’allí observo un cop més aigües amunt. Veig les parets rocoses de sobre Entremesaigües, cobertes encara de llum. Tornaré aviat.

Sortida Perafita – Madriu agost 2012 / 2a part

Fa fresca, a la meva vora hi ha l’Enzo, un gos que ha dut el Manel. M’ha vingut a veure varis cops, com si li calgués sentir alguna veu enmig de la planura herbada on ens trobem. Potser només comprova que no hem escapat a voltar o a veure marmotes sense avisar-lo. El cel s’il·lumina a poc a poc per l’est. Ja no veig la lluna, ni els estels. La llum del sol pica ja a les puntes dels cims, acolorint-los. Baixa pels vessants, amarant prats i boscos. Surto del sac i camino una estona, allunyant-me. Passejo pel bosc, entre pins negres, ressegueixo el rierol. Arribo de nou a les pastures. L’herba hi brilla a contrallum, resplendeix.

Desprès d’esmorzar i encabir sacs i estoretes dins les motxilles, ens enfilem en direcció a la Maiana. Els núvols alts suavitzen els colors. A estones donen a l’ambient un aspecte grisenc.

El vent és considerable quan arribem al coll de la Maiana. Allí deixem les motxilles i remuntem en direcció al cim. Es podien fotografiar diferents plantes adaptades a la vida a l’alta muntanya, com Gentianella campestris.

Des del pic de la Maiana la vista és espectacular. Encara queda molt camí per fer així que ens en tornem aviat. En deixar enrere el coll, el vent s’encalma i la sensació tèrmica torna a ser d’estiu. Ens dirigim a l’Estall Serrer.

Continuarà

Sortida Perafita – Madriu agost 2012 / 1a part

Si miro enrere, en els meus records com a muntanyenc hi retrobo un lloc destacat per a les valls del Madriu i de Perafita. Foren un extraordinari entorn de descoberta que, de mica amb mica, vaig anar recorrent amb companys o en solitari. Amb tretze anys era una aventura resseguir el riu a estones, de roca en roca, fins gairebé Ramio amb un company d’Escaldes, en Manuel Rispolez. L’any següent aniria fins a l’Illa, aquest cop sol. Uns anys desprès recorreria els cims amb altres companys, com en Julien Marot, en Jordi Pia o en Manel Flinch. Ara, amb 32 anys i moltes sortides a la memòria, he de dir que continuo observant el bosc, les fonts, les enlairades crestes, amb semblant emoció.

Aquest passat 11 i 12 d’agost vam fer amb en Manel i en Xavi un itinerari circular dins les àrees de Perafita i del Madriu. Vam sortir d’Engolasters en direcció a Coll Jovell i Ramio, en comptes de pujar per Entremesaigües. Vam remuntar la obaga de Ramio, travessant el bosc del Ròdol fins canviar de vall i arribar a Perafita, on ens van rebre multitud de marmotes poc abans de trobar el refugi que s’insinua en segon terme a la següent imatge.

No podíem anar a sopar sense fer una visita a l’estany de la Nou. Les seves aigües brillaven a les acaballes d’una tarda a estones plujosa.

No gaire lluny del refugi vam estendre els sacs i allí vam dormir, sota les constel·lacions i el pas de les fugaces Perseides que poguérem observar lliscant sobre la fosca. No feia gaire fred, només alguna mica de vent, lo just per recordar-nos que malgrat ser agost estàvem a 2200 metres. Quan encara era negra nit, en direcció a la Maiana sorgí un resplendent quart de lluna.

Continuarà