Programari lliure a les associacions: 10 motius a favor i 10 en contra

El programari lliure de codi obert ja fa dies que s’ha fet un lloc a moltes cases, universitats i empreses. Es degut a la seva qualitat, el baix cost, la independència dels dictàmens de grans empreses. Grans sistemes operatius i altres aplicacions son fruit d’aquesta feina col·laborativa.

Un dels llocs on es pot anar fent camí és en el món associatiu. Dins del món del programari lliure disposem d’un immens ventall d’aplicacions: sistemes operatius (Linux, FreeBSD,…), aplicacions d’ofimàtica (OpenOffice), de tractament d’imatge (Gimp), entre molts d’altres. Aquest nombre important d’aplicacions cobreix satisfactòriament les necessitats dins de gairebé qualsevol àmbit. Les associacions no en son cap excepció. Com a exemple citar les comunitats autònomes del país veí on s’han personalitzat sistemes operatius Linux en universitats de cara al seu ús en l’Administració. Si a això li sumem un cost 0 i una facilitat d’ús similar a la del programari propietari, la decisió no planteja dubtes: programari lliure.

Pots aportar motius concrets, recolzant-los amb una frase explicativa o inclús un paràgraf, posant-los com a comentari en aquest mateix article. Regularment aniré actualitzant amb ells aquesta llista que inicio personalment ara mateix.

10 motius a favor

– Saber que les principals aplicacions seran contínuament actualitzades gràcies al fet que les mantenen milers de programadors treballant en equip a tot el món: no hi ha una empresa al darrera susceptible de desaparèixer

“Recursos, hi ha una gran comunitat darrera, font inesgotable de tot tipus de recuros i garantia de millora de l’aplicatiu (Franc 10-11-07)” –

– Pots confiar en el programa: tothom té accés al seu codi font, per tant sempre hi haurà experts que podran comprobar si fa exclusivament el que s’espera d’ell (no t’espia per exemple). No es pot dir el mateix d’una aplicació de codi tancat com és el cas majoritari en el programari propietari.

“Transparència, pots saber realment que fa el programari (Franc 10-11-07)” –

– El programari lliure inicialmente pot semblar més insegur ja que es pot analitzar el codi i doncs hackejarlo. Però aquest problema fa que una vegada resolts els bugs (1000 ulls veuen més que 2) aquest codi sigui de millor qualitat. El codi propietari sempre està tancat i és més probable que tingui bugs sense arreglar (Manu 07-11-07) –

– Estalvi de diners: no s’exigeix cap pagament de llicencies –

– El programari lliure acostuma a utilitzar estàndards i formats oberts [això significa que qualsevol persona podrà obrir el treball que li envieu] (Sogas 08-11-07) –

– No venen els teus amics dient “tinc un problema amb un virus”: no hi ha virus (Nan 08-11-07) –

 – Llibertat,  no et lligues a un proveidor,  moltes empreses et poden donar suport (Franc 10-11-07) –

 – Té un missatge noble : compartir –

10 motius en contra

 …

Abies alba

Els avets (Abies alba) formen boscos a les zones més o menys obagues on hi ha una certa humitat. El sotabosc d’aquestes formacions vegetals acostuma a ser bastant escàs, degut en part a la poca llum que les capçades de les avetoses madures deixen filtrar-se fins al sòl. Les seves acícules mostren un color verd fosc a l’anvers i dues franges blanques al revers. Les fotografies provenen del bosc del Ròdol, a la vall del Madriu, Andorra.

Si observem la obaga de Ramio, veurem que hi ha zones on trobem una barreja equilibrada de pi roig (Pinussylvestris) i avet, unes altres on predomina el pi roig i algunes on predomina l’avet. El pi roig tolera perfectament estar a plena llum durant els primers anys del seu desenvolupament, no sent aquest el cas de l’avet. Ara fa menys d’un segle, es va talar bona part dels boscos de la vall, tinc entès que conservant espais intactes com el Rodol. Es de suposar que en algunes zones de la vall hi hagués antigament boscos regulars dominats majoritàriament per grans avets. En tallar-los, s’exposaria el sòl a plena llum. La regeneració natural de l’avetosa a partir de les llavors dels avets que haguessin quedat a la vora o bé a partir dels plançons que hi hagués al terra, no seria efectiva degut a la gran competitivitat del pi roig en aquestes condicions.

L’avetosa hauria passat a ser una pineda. Amb el pas dels anys, el bosc de pins hauria tancat les capçades, proporcionant ombra al sotabosc i permetent el lent creixement dels avets, tolerant l’ombra durant els primers anys de la seva vida, fins i tot dècades, i que quedarien en espera fins que algun dels pins més vells caigués, podent llavors prendre el seu lloc. Mica a mica, els avets anirien reconquerint els indrets que els son favorables.