De la Plana a Font-Verd, una sortida al Madriu per una tarda d’abril

Les temperatures primaverals ja van arribant, així que aquesta tarda he pogut pujar fins a Font-Verd en samarreta (també duia bambes, però encara és massa aviat per això, hi ha clapes de neu des del roc de l’Estall). Per baixar ja tocava posar-se màniga llarga. He aprofitat la volta per fer alguna fotografia.

Des de més amunt del pont Sasanat estem ja prou enlairats com per veure força cims del nord-oest del Principat. Al centre, el Coma Pedrosa. Encara queda molta neu aquest abril.

Als prats dels voltants d’Entremesaigues floreix ja el safrà de muntanya (Crocus vernus).

Dins la flor s’amaguen els 3 estams característics de la família Iridaceae. Entre aquestes peces emissores de pol·len trobem un estil amb l’extrem dividit en tres estigmes. En aquestes dates comença ja a guarnir els prats de les fondalades amb multitud de taques lilàcies o blanques, que aniran pujant en altitud conforme arriba la primavera als prats de major alçada. Les fulles porten una línia central blanca. Si apareix tant de sobte just en acabar l’hivern, és gràcies a haver passat l’hivern en forma de bulb dins el sòl. En millorar les condicions, disposa de reserves suficients com per florir ràpidament formant una flor de considerables dimensions respecte el tamany de la planta.

A les roques assolellades no és difícil trobar representants del gènere Sedum, els crespinells, sorgint d’alguna escletxa en companyia de líquens o molses. Es tracta de crassulàcies, plantes amb fulles d’aspecte inflat i plenes d’aigua, amb un tipus de metabolisme diferent del de bona part de la resta de plantes del seu entorn.

Ja ens trobem al desglaç i les aigues del Madriu guanyen cabal, escolant-se entre els blocs en forma de petites cascades.

Al sotabosc viu una planta que inicia la floració durant l’hivern: el marxívol  (Helleborus foetidus). les flors d’aquesta ranunculàcia destaquen sobre la fullaraca del bosc malgrat ser d’un color verd groguenc. A casa nostra és freqüent en boscos caducifolis com per exemple les rouredes de la obaga d’Andorra la Vella i Escaldes.

Des del Roc de l’Estall, si mirem en direcció a la solana veurem les canals d’allau que baixen de la Tossa del Braibal, tallant el bosc de pi negre. Les allaus de neu i les baixades de roques renoven constantment la vegetació que s’hi fa. En aquests indrets no es troben arbres gaire vells, ni tampoc arbres poc flexibles que es trenquin i que no rebrotin com els passa als nostres pins a partir de pocs anys de vida. Al seu lloc trobem caducifolis com els avellaners. A la imatge s’aprecia bé la importància de la massa de caducifolis a la base de les canals d’allau així com una renglera que ressegueix la canal de la dreta.

Sobre el Roc, l’aigua que regalima omple les concavitats de la roca granítica formant petits tolls. La granota roja (Rana temporaria) ho aprofita per pondre-hi els ous. Les postes, en forma d’aglomerats gelatinosos, inicien ja el seu desenvolupament malgrat la fredor de les aigües. A la fotografia es pot observar que els ous ja han experimentat varies divisions.

A partir d’aquí, en direcció al refugi de Font-Verd, el camí es trobava cobert per plaques de neu freqüents.

En poca estona arribem a Font-Verd, on trobem una font d’aigües molt fredes. Allí l’aigua varia pocs graus la seva temperatura entre l’estiu i l’hivern, de manera que les plantes que hi creixen no troben una diferencia tan acusada entre estacions com ho fa la resta. En ple hivern hi trobarem plantes ben verdes.

Una sortida gratificant per una tarda d’abril, com un bany de llum, d’imatges de bosc, de muntanya. Et canvia, com canviaran aquests paisatges amb l’avenç del desglaç i l’aparició de les primeres flors. Fins llavors!

Rhamnus alpinus L.

Dins el gènere Rhamnus, una de les espècies que trobem a Andorra és Rhamnus alpinus, el púdol. El seu fullatge és brillant, com envernissat. En ocasions es fa força gran, d’alguns metres d’alçada. La imatge és de la vall d’Incles, a uns 2000 metres. S’hi poden distingir algunes de les seves flors de color verd.