Tarda de desembre

Ha sigut una tarda ben aprofitada. Una volta pel bosc de l’Obaga d’Andorra la Vella amb un company de fa temps, en Julià Marot, doctorant a Marsella i en Franc, col·lega blocaire que ha penjat fotos de la sortida al seu bloc. Un bosc interessant, segurament quedant-se amagat en algun punt durant una bona estona es poden veure força animals voltant. El gel i la neu ja comencen a guanyar el territori, donant una altra personalitat a la muntanya.

Fixant-s’hi es veuen arbres retorçats per antigues patologies fúngiques, arbres morts, en peu, amb signes de pudrició cubica a la base, cants d’ocells en les profunditats de la pineda. Abans d’arribar al coll que ens obre la baixada cap a Certers, els darrers raigs de llum il·luminen obliquament els troncs rogencs i el sotabosc, il·luminant a la vegada l’anima del visitant.

Sorprèn el silenci que impera en aquest collet. Des d’aquí, els preguntava si creien que Andorra salvaria el seu medi natural o sucumbiria en els propers 30 anys. Vam poder observar també unes poques bosses de l’eruga processionària que penjaven d’un pi roig uns centenars de metres enllà. Un cop reposats hem iniciat la baixada, tranquil·la, dins la calma boscana.