Petxines de muntanya

L’any 2006, si no recordo malament, vaig agafar un grapat de sorra de la font que hi ha a Font Verd. Aquesta font allibera un generós cabal d’aigua nitida i molt freda. Discorre sobre un llit d’arenes granitiques, d’un color molt clar que atreu la mirada i l’encaixa entre les vores verdissimes de plantes que hi enfonsen llurs arrels. Tenia curiositat per coneixer quins eren els invertebrats que habitaven aquell indret, qui sap quins tricòpters s’hi amagarien. Un cop a casa, vaig dipositar dins el meu aquari aquell grapat de sorra que curosament havia baixat fins a Escaldes, col·locat dins una bossa de plàstic. La sorra, clara i brillant, va anar descendint i recobrint una part del substrat que ja hi havia, més fosc, portat previament d’un altre lloc.

Al cap d’uns quants dies, vaig tenir sorpresa. Al fons d’un filtre, a l’interior del recipient de parets transparents, s’observaba una forma arrodonida, d’escasos milimetres i de coloració molt clara. M’ho vaig mirar de més a prop. S’apreciaven clarament dues minuscules valves entreobertes. Era doncs un mol·lusc bivalve, una petxina mil·limètrica. Gairebé no podia creure-m’ho, però tampoc podia dubtar-ne, es trobava al meu propi aquari. D’on havia sortit? Podia provenir de les sorres dutes feia poc de Font Verd o bé del substrat que havia portat anteriorment d’altres llocs en diverses ocasions. L’inici dels curs universitari arribà inexorablement i ja no vaig tornar a pujar a Font Verd aquell any.

Arribat l’estiu del 2007, vaig anar a fer una sortida amb un company, el Carles. Vam enfilar-nos pel bosc del Rodol. Entre pins i avets, fent fotografies d’alló que copçava la nostra atenció, vam anar a sortir a Perafita i a l’estany de la Nou. Un cop allí vam fer una volta a l’estany. Sempre m’havien  cridat l’atenció els troncs de pi negre submergits a les vores. Observant el fons, a prop d’uns esparganis en floració, em va sorpendre veure uns minúsculs fragments blancs que destacaven a uns quants centímetres de la superfície sobre el color fosc dels troncs. Van resultar ser, com a Font Verd, closques d’un bivalve d’aigua dolça del gènere Pisidium.

Ipomoea indica

   La fotografia següent està feta a la regió de Pontevedra. Es tracta d’una Ipomoea indica que creixia sobre un mur i un pal  de telèfons. Forma part de la família Convolvulaceae, igual que les campanetes que podem trobar als horts. Té unes boniques flors acampanades, amb els petals soldats, d’un blau intens al matí, tornant-se més lilaci a mesura que avança el dia i enrotllant-se a vegades al capvespre, pel que he pogut observar. Les fulles, trilobulades, sòn d´un verd fosc. Les tiges presenten extrems volubles que s’enfilen i llisquen sobre murs i teulades. Originària d’Amèrica, colonitza indrets antropitzats mostrant un comportament invasor.

Ipomoea indica, Arbo, Pontevedra, juliol de 2008

Nota:

Sinònim = I. acuminata 

Enllaços:

herbarivirtual.uib.es

Acacia dealbata

La familia Mimosaceae forma part de l’ordre Fabals. Aquest ordre conté espècies tan conegudes com la mongeta, de la família Fabaceae. És interessant el fet que les lleguminoses presenten nòduls a les arrels on es troben colonies bacterianes simbiotiques que capturen el nitrogen atmosferic i el posen a disposició de la planta i indirectament l’afegeixen al sistema sòl.

A Pontevedra vaig poder fotografiar l’Acacia dealbata, una mimosa procedent del sud d’australia que té un comportament invasor a la península ibèrica.

Acacia dealbata, Arbo, Pontevedra, juliol de 2008