Càlida llum de final de tarda

 Vall del Madriu, Andorra, estiu del 2007

   La llum, a poc a poc s´esmuny vessant avall, resseguint els prats, abandonant el bosc llunyà que sembla retenir-la. I el blanc horitzó es torna blau profund, abraçant el cel enfosquit l´observador distret. No és negra nit a la muntanya. Una claror difusa, per tenue que sigui, acompanya els passos dins la fosca. Com si d´una metafora tangible de la propia vida es tractès, sorgeix l´albada un cop més.