Els cirerers del Valira

En arribar la primavera, els cirerers del passeig del Valira d’Andorra la Vella obren els milers de poncelles que han travessat l’hivern, recobrint les branques d’un suau to rosat. De fet, entrarien també parcialment en floració en cas de pujar les temperatures durant algun dies a finals d’hivern. Els cirerers silvestres que es troben allí mateix al bosc de la obaga també estan en floració, i no es deixen enganyar tan facilment.

Parc de la Mitjana, 23 de març

Sovint volto pel parc de la Mitjana. A vegades de tarda, altres cops cap al vespre fins ben entrada la nit. En aquesta ocasió la llum inundava l’indret. La primavera havia arribat i de fet es podia inclús escoltar. A tocar del pont gran, la puixança de la saba arribava fins a les gemmes, que s’anaven desprenent a marxes forçades del seu envoltori, en aquest cas una única bràctea. El sorollet de la seva caiguda més o menys constant omplia l’ambient, fent tot l’efecte que una munió de ratolins invisibles feien fressa sota els matolls.

En arribar al segon pont, no podia passar per alt el rebombori dels ocells que sens dubte, tal com feien els arbres de la ribera, donaven la benvinguda a la nova estació. De tots aquells essers voladors, em cridaven particularmen l’atenció uns que no s’estaven quiets al mateix lloc més que uns pocs segons, movent-se de branca en branca, amb l’aspecte de boles de cotó del que sorgia un bec llarg i prim.

Un cop a la bassa, vaig deixar passar l’estona, com de costum, observant aquell entorn, esperant veure o sentir d’altres formes o murmuris a mesura que queia el capvespre.

Camí de les Canals

 Vista del solà d’Encamp des del camí de les Canals. El camí apareix darrera una corba pronunciada, desprès de recórrer uns quilòmetres per la carretera dels Cortals. Es dirigeix serpentejant, pujant i baixant, cap a Canillo. Boscos de pi roig, boixos, afloraments rocosos de pedra tosca, prats i grans vistes.