Archive for the ‘Treballs propis’ Category

Tríptic informatiu sobre la budleia a Andorra

Ara fa unes setmanes apareixia un tríptic informatiu del Govern d’Andorra sobre la budleia (Buddleja davidii) del que he pogut elaborar continguts (text i imatges). Aquest tríptic s’ha distribuït en format paper i és també consultable en format digital al web de Patrimoni natural de Govern.

L’objectiu del tríptic és informar sobre aquest arbust, al·lòcton i amb comportament invasor a Andorra, originari de l’àrea del Tibet i Xina que a Andorra s’ha utilitzat com a ornamental en jardins i espais públics. Apareix, formant en ocasions bosquets densos, fonamentalment en espais amb certa alteració situats per sota dels 1400 metres d’altitud. L’ambient més habitual són les riberes, uns espais de gran interès ecològic que han patit amb massa freqüència l’impacte de les activitats humanes (reducció de l’espai del riu i aixecament de murs de contenció, eliminació del bosc de ribera per fer-hi construccions, canalitzacions, etc) que els han artificialitzat i han afavorit l’establiment d’espècies exòtiques com la budleia.

Si voleu més informació sobre aquesta especie podeu consultar, per exemple, la pàgina 243 del pdf d’un treball sobre la flora exòtica d’Andorra que vaig concloure el 2010. Cal remarcar que actualment des de Govern s’efectuen mesures de control d’aquesta espècie en diferents espais de ribera del país com són el riu d’Ós i el gran Valira. Esperem que en el futur puguem gaudir, en aquells llocs que han estat alterats, d’unes riberes en millor estat de conservació.

portada_triptic_budleia

Anuncis

Treball de Final de Carrera: Flora al·lòctona d’Andorra

Flora al·lòctona d’Andorra

Una espècie és considerada al·lòctona quan apareix en un territori on ha estat transportada per l’home fora de la seva àrea natural de distribució. Un exemple a Andorra és Impatiens balfourii, una balsaminàcia anual d’espectacular floració i sorprenent mètode de dispersió de llavors que, malgrat ser originaria de l’Himàlaya, ha estat introduïda en diversos indrets del planeta per motius ornamentals. Amant dels indrets frescals, apareix en diferents punts del Principat, fonamentalment en riberes, herbassars ruderals i vores de camins on hi hagi un mínim d’humitat, donant lloc a formacions denses de poca alçaria.

L’interès per aquestes especies introduïdes, llur distribució i efectes sobre el medi receptor foren el motiu del meu treball de final de carrera d’enginyeria tècnica forestal anomenat Flora al·lòctona d’Andorra, defensat a la Universitat de Lleida l’any 2010. Aquest TFC va rebre el suport del Govern d’Andorra, a través del Departament de Medi Ambient i el Departament d’Innovació i Recerca, i també del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Institut d’Estudis Andorrans).

El treball s’estructura en onze parts. La introducció, que apareix a continuació d’una breu presentació general amb els agraïments oportuns, situa el lector en el context de la temàtica tractada i ofereix unes pinzellades sobre la importància de l’avaluació de riscos associats a introduccions així com sobre diferents eines disponibles a aquest efecte. Tot seguit trobem l’apartat d’objectius del treball, entre els quals figura la elaboració del Catàleg de la flora al·lòctona d’Andorra, i el de materials i mètodes, on s’especifica com s’han obtingut els diferents tipus de dades, ja sigui a partir de treball de camp o bé de recerca bibliogràfica, quins han estat els procediments emprats per dur a terme avaluacions de risc d’invasió i quins s’han utilitzat per a determinar àrees idònies per a l’establiment de determinats tàxons al·lòctons a partir de tractaments SIG.

L’apartat de resultats presenta una anàlisi del catàleg florístic, un subapartat sobre flora de nuclis urbans d’Andorra, un seguit de mapes obtinguts a partir de tractaments SIG que configuren la base per als diferents mapes d’idoneïtat d’establiment que s’han elaborat per a tres tàxons especialment significatius: Senecio inaequidens, Buddleja davidii i Impatiens balfourii, presentats de forma general i també particularitzats per al primer dels tres casos per a espais com ara pastures i àrees amb elevat VGI. S’aporten també a resultats els subapartats d’avaluació del risc d’invasió mitjançant el sistema WRA.

A continuació figura un apartat de recomanacions genèriques, completades amb d’altres de més especifiques adreçades a tàxons particularment significatius, i l’apartat de conclusions, on es fa una síntesi dels resultats més rellevants de l’estudi i una apreciació de la situació d’Andorra pel que fa a la presència de plantes al·lòctones. Seguidament, apareix la bibliografia consultada i un glossari.

Finalment, en l’apartat d’annexos, s’ha disposat en primer lloc el Catàleg florístic, amb 102 tàxons, presentat en forma de fitxes on figuren el nom científic amb sinònims, citacions (personals i recollides de la bibliografia), l’hàbitat, comentaris sobre la espècie, la forma vital i l’àrea d’origen, i finalitzant amb una bibliografia pròpia del catàleg.

L’annex 2 acull fitxes detallades per a tres espècies al·lòctones remarcables que ja s’han citat a resultats: S. inaequidens, B. davidii i I. balfourii. Cada fitxa recull aspectes de biologia i ecologia, imatges, mecanismes de reproducció i dispersió (s’aporten pesos de llavors i dades sobre comportament germinatiu per a I. balfourii), fenologia segons observacions realitzades a Andorra, fitòfags i patògens observats a Andorra, trets de la biologia de cada tàxon relacionats amb el seu comportament invasor, hàbitats colonitzats i comportament tant a l’àrea d’origen com en general en àrees receptores i a Andorra en particular, mapa de presència a Andorra en quadrats de 1×1 km a partir del treball de camp, estat actual a Andorra (naturalització, dinàmica expansiva previsible), previsió d’àrees susceptibles d’acollir cada tàxon (mapes d’idoneïtat ja esmentats a l’apartat de resultats), possibles impactes sobre el medi receptor, propostes d’actuació a Andorra.

L’annex 3 aporta llistats de tàxons d’espais urbans d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany (natius i al·lòctons) desglossats per microhàbitats.  L’annex 4 és un CD-ROM que es va adjuntar al treball imprès i que conté les diferents capes temàtiques ràster i vectorials elaborades, un recull fotogràfic del catàleg de la flora al·lòctona d’Andorra, el full de càlcul de l’Australian Weed Risk Assessment System (WRA) que es va traduir al català durant el present treball, les quadrícules de presència de tàxons del catàleg en format vectorial per a sistemes d’informació geogràfica (SIG). L’annex 5 aporta les dades d’un estudi germinatiu realitzat amb l’objectiu d’aconseguir informació sobre la germinació de llavors procedents de Buddleja davidii i Impatiens balfourii recol·lectades en diferents ubicacions d’Andorra.

Enllaç al TFC ubicat al lloc web de l’IEA: Flora al·lòctona d’Andorra

Enllaç alternatiu en cas de fallar l’anterior.

English version

Allochthonous flora of Andorra

A species is considered allochthonous when it occurs in an area where it has been transported by man outside its natural range of distribution. An example in Andorra is Impatiens balfourii, an anual Balsaminaceae with spectacular flowering and surprising method of seed dispersal that, despite being native to the Himalayas, has been introduced in various parts of the world for ornamental reasons. Lover of cool places, appears in different parts of the Principality, primarily banks, scrublands and ruderal roadsides where there is a minimum of moisture, leading to dense low height covers.

The interest in these introduced species, their distribution and effects on the receiving environment were the reason for my final project in technical forest engineering entitled Flora al·lòctona d’Andorra, defended at  University of Lleida in 2010.

The TFC was supported by the Government of Andorra, through the Department of Environment and the Department of Innovation and Research, and also the Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Institut d’Estudis Andorrans). The work is written in catalan.

The work is divided into eleven parts. The introduction, below a brief overview presentation with appropriate acknowledgments, puts the reader in the context of the subject treated and offers some hints about the importance of assessing risks associated with introductions as well as various tools available for this purpose. Then appears the section on the goals of the work, which provides the List of allochthonous flora of Andorra, and the materials and methods section, which specify how the different types of data have been obtained, either from field work or literature research, what were the procedures used to conduct invasion risk assessments  and which have been used to determine areas suitable for the establishment of certain allochtonous taxa using GIS procedures.

The results section presents an analysis of the floristic list, a subsection on urban flora of Andorra, a series of maps obtained from GIS procedures that form the basis for the different establishment suitability maps that have been developed  for three especially significant species: Senecio inaequidens, Buddleja davidii and Impatiens balfourii, presented at a generic level and also particularized for the first of three cases for areas such as pastures and areas with large VGI. We provide also in results the subsections for the assessment of the invasion risk through the WRA system.

Below, we provide a section with generic recommendations, supplemented with other more specific targeted to particularly significant taxa, and the conclusions section, where we provide a synthesis of the most important results in the work and an appreciation of the situation in Andorra regarding the presence of alien plants. Then, there is the consulted bibliography and a glossary.

Finally, in the annexes section, we placed first the Floristic List, with 102 taxa, presented as tabscontaining the scientific name with synonyms, citations (personal and collected from bibliography), habitat, comments about the species, plant life-form and the source area, and concluding with a bibliography specific to the list.

Annexe 2 provides detailed files for three remarkable alien species already quoted in results: S. inaequidens, B. davidii and I. balfourii. Each file includes aspects of biology and ecology, images, mechanisms for reproduction and dispersal (we provide seed weights and data on germination behavior for I. balfourii), phenology according to observations made in Andorra, phytophagous and pathogens observed in Andorra, biological features of each taxon related to its invasive behavior, colonized habitats and behavior both in the source area and in general in receiving areas and particularly in Andorra, presence map in Andorra in 1×1 km squares based on fieldwork, current status in Andorra (naturalization, foreseeable dynamic of expansion), forecast of areas likely to accommodate each taxon (suitability maps already mentioned in the results section), possible impacts on the receiving environment, measures proposal in Andorra.

Annexe 3 provides lists of taxa of urban areas in Andorra la Vella and Escaldes-Engordany (native and allochthonous) disaggregated by microhabitats. Annexe 4 is a CD-ROM that was attached to the printed work and which contains the different raster and vector layers produced, a photographic collection about the andorran allochthonous floristic list, the Australian Weed Risk Assessment System (WRA) spreadsheet which was translated into catalan during the present work, presence grids of the taxa list in vector format for geographic information systems (GIS). Annex 5 provides data from a germination test performed in order to obtain information on the germination of Buddleja davidii and Impatiens balfourii seeds collected in different locations in Andorra.

Link to TFC located on the website of the IEA: Flora al·lòctona d’Andorra

Versión en español

Flora alóctona de Andorra

Una especie es considerada alóctona cuando aparece en un territorio donde ha sido transportada por el hombre fuera de su área natural de distribución. Un ejemplo en Andorra es Impatiens balfourii, una balsaminácea anual de espectacular floración y sorprendente método de dispersión de semillas que, a pesar de ser originaria del Himalaya, ha sido introducida en diversos lugares del planeta por motivos ornamentales. Amante de los lugares frescos, aparece en diferentes puntos del Principado, fundamentalmente en riberas, herbazales ruderales y bordes de caminos en donde haya un mínimo de humedad, dando lugar a formaciones densas de poca altura.

El interés por estas especies introducidas, su distribución y efectos sobre el medio receptor fueron el motivo de mi trabajo de final de carrera de ingeniería técnica forestal cuyo titulo es Flora al·lòctona d’Andorra, defendido en la Universitat de Lleida en el año 2010.

Este TFC recibió el soporte del Govern d’Andorra, a través del Departament de Medi Ambient y el Departament d’Innovació i Recerca, así como también del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Institut d’Estudis Andorrans). El trabajo esta escrito en catalán.

El trabajo se estructura en once partes. La introducción, que aparece a continuación de una breve presentación general con los agradecimientos oportunos, sitúa el lector en el contexto de la temática tratada y ofrece unas pinceladas sobre la importancia de la evaluación de riesgos asociados a introducciones así como sobre diferentes herramientas disponibles con este fin. A continuación encontramos el apartado de objetivos del trabajo, entre los cuales figura la elaboración del Catálogo de la flora alóctona de Andorra, y el de materiales y métodos, en donde se especifica como se han obtenido los diferentes tipos de datos, ya sea a partir de trabajo de campo o bien de búsqueda bibliográfica, cuales han sido los procedimientos empleados para llevar a cabo evaluaciones de riesgo de invasión y cuales se han utilizado para determinar áreas idóneas para el establecimiento de determinados taxones alóctonos a partir de procesos SIG.

El apartado de resultados presenta un análisis del catálogo florístico, un subapartado sobre flora de núcleos urbanos de Andorra, una serie de mapas obtenidos a partir de procesos SIG que configuran la base para los diferentes mapas de idoneidad de establecimiento que se han elaborado para tres taxones especialmente significativos: Senecio inaequidens, Buddleja davidii y Impatiens balfourii, presentados de forma general y también particularizados para el primero de los tres casos para espacios como pastos y áreas con elevado VGI. Se aportan también en resultados los subapartados de evaluación del riesgo de invasión mediante el sistema WRA.

A continuación figura un apartado de recomendaciones genéricas, completadas con otras más especificas dirigidas a taxones particularmente significativos, y el apartado de conclusiones, donde se realiza una síntesis de los resultados más relevantes del estudio y una apreciación de la situación de Andorra en cuanto a la presencia de plantas alóctonas. Seguidamente, aparece la bibliografia consultada y un glosario.

Finalmente, en el apartado de anexos, se ha dispuesto en primer lugar el Catálogo florístico, con 102 taxones, presentado en forma de fichas en donde figuran el nombre científico con sinónimos, citas (personales y recogidas de la bibliografia), el hábitat, comentarios sobre la especie, la forma vital y el área de origen, y finalizando con una bibliografia propia del catálogo.

El anexo 2 acoge fichas detalladas para tres especies alóctonas remarcables que ya se han citado en resultados: S. inaequidens, B. davidii i I. balfourii. Cada ficha recoge aspectos de biología y ecología, imagenes, mecanismos de reproducción y dispersión (se aportan pesos de semillas y datos sobre comportamiento germinativo para I. balfourii), fenología según observaciones realizadas en Andorra, fitófagos i patógenos observados en Andorra, rasgos de la biología de  cada táxon relacionados con su comportamiento invasor, hábitats colonizados y comportamiento tanto en el área de origen como en general en áreas receptoras y en Andorra en particular, mapa de presencia en Andorra en cuadrados de 1×1 km a partir del trabajo de campo, estado actual en Andorra (naturalización, dinámica expansiva previsible), previsión de áreas susceptibles de acoger cada taxón (mapas de idoneidad ya mencionados en el apartado de resultados), posibles impactos sobre el medio receptor, propuestas de actuación en Andorra.

El anexo 3 aporta listados de taxones de espacios urbanos de Andorra la Vella y Escaldes-Engordany (nativos y alóctonos) desglosados por microhábitats.  El anexo 4 es un CD-ROM que se adjuntó al trabajo impreso y que contiene las diferentes capas temáticas raster y vectoriales elaboradas, una recopilación fotográfica del catálogo de la flora alóctona de Andorra, la hoja de cálculo del Australian Weed Risk Assessment System (WRA) que se tradujo al catalán durante el presente trabajo, las cuadrículas de presencia de taxones del catálogo en formato vectorial para sistemas de información geográfica (SIG). El anexo 5 aporta los datos de un estudio germinativo realizado con el objetivo de conseguir información sobre la germinación de semillas procedentes de Buddleja davidii y Impatiens balfourii recolectadas en diferentes ubicaciones de Andorra.

Enlace al TFC ubicado en el sitio web del IEA: Flora al·lòctona d’Andorra

Enlace alternativo en caso de fallar el anterior.

Version française

Flore allochtone de l’Andorre

Une espèce est considérée allochtone quand elle apparaît dans un territoire où elle a été transportée par l’homme en dehors de son aire naturelle de distribution. Un exemple en Andorre est Impatiens balfourii, une balsaminacée annuelle de spectaculaire floraison et surprenante méthode de dispersion de graines qui, malgré être originaire de l’Himalaya, a été introduite dans de plusieurs endroits de la planète pour des motifs ornementaux. Aimant des milieux frais, elle apparaît dans différents endroits de la Principauté, fondamentalement sur les rives, herbages rudéraux et bords de chemins avec un minimum d’humidité, donnant lieu à des formations denses de faible hauteur.

L’intérêt pour ces espèces introduites, leur distribution et effets sur le milieu récepteur ont été le motif de mon travail de fin d’études d’ingénierie technique forestière intitulé Flora al·lòctona d’Andorra, soutenu à l’Université de Lleida l’année 2010. Ce travail a reçu le soutien du Gouvernement d’Andorre, par le Département de Medi Ambient et le Département d’Innovació i Recerca, ainsi que le Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Institut d’Estudis Andorrans).

Le travail est structuré en onze parties. L’introduction, qui apparaît à continuation d’une brève présentation générale avec les remerciements appropriés, situe le lecteur dans le contexte de la thématique traitée et offre quelques indications sur l’importance de l’évaluation des risques associés aux introductions ainsi qu’à différents outils disponibles à cet effet. Juste après nous trouvons la section d’objectifs du travail, qui comprend l’élaboration du Catalogue de la flore allochtone d’Andorre, et celle de matériaux et méthodes, où il est précisé comment ont été obtenues les différents types de données, soit à partir de travail sur le terrain ou de recherche bibliographique, quelles ont été les méthodes utilisées pour réaliser des évaluations de risque d’invasion et quelles ont été utilisées pour déterminer des aires appropriées à l’établissement de certains taxons allochtones à partir de traitements SIG.

La section de résultats présente une analyse du catalogue floristique, une sous-section au sujet de la flore de milieux urbains de l’Andorre, une série de cartes obtenues à partir de traitements SIG qui forment la base pour les différentes cartes d’aptitude à l’établissement qui ont été élaborées pour trois taxons spécialement significatifs: Senecio inaequidens, Buddleja davidii et Impatiens balfourii, présentés de façon générale et aussi particularisés pour le premier des trois cas pour des milieux du type pâturages et aires avec un important VGI. Est apportée aussi dans la section résultats la sous-section  d’évaluation du risque d’invasion à travers le système WRA.

Ensuite apparaît une section consacrée aux recommandations générales, complétées par d’autres de plus spécifiques visant des taxons particulièrement significatifs, et la section de conclusions, où est fournie une synthèse des résultats les plus importants de l’étude et une appréciation de la situation de l’Andorre en ce qui concerne la présence de plantes allochtones. Par la suite, figure la bibliographie examinée et un glossaire.

Finalement, dans la section d’annexes, a été disposé en premier lieu le Catalogue floristique, avec 102 taxons, présenté en forme de fiches où figurent le nom scientifique avec synonymes, citations (personnelles et recueillies de la bibliographie), l’habitat, commentaires au sujet de l’espèce, la forme vitale et l’aire d’origine, en finissant par une bibliographie appartenant au catalogue.

L’annexe 2 contient des fiches détaillées pour trois espèces allocthones remarquables déjà citées dans les résultats: S. inaequidens, B. davidii et I. balfourii. Chaque fiche contient des aspects biologiques et écologiques, des images, des données au sujet des mécanismes de reproduction et dispersion (des mesures de masse de semences sont fournis ainsi que des données portant sur le comportement germinatif de I. balfourii), phénologie conformément aux observations réalisées en Andorre, phytophages et pathogènes observés en Andorre, aspects de la biologie de chaque taxon liés à son comportement envahisseur, hàbitats colonisés et comportement aussi bien dans l’aire d’origine comme en général dans des aires réceptrices et en Andorre en particulier, carte de présence en Andorre formée à partir de carrés Lambert de 1×1 km à partir du travail de terrain, état actuel en Andorre (naturalisation, dynamique expansive prévisible), prévision d’aires susceptibles d’accueillir chaque taxon (cartes d’aptitude déjà mentionnées dans la section consacrée aux résultats), possibles impacts sur le milieu récepteur, propositions d’actions en Andorre.

L’annexe 3 fournit des listes de taxons d’espaces urbains d’Andorra la Vella et Escaldes-Engordany (natifs et allochtones) classifiés par microhabitats.  L’annexe 4 est un CD-ROM qui fut inclus au travail en format papier et qui contient les différents fichiers de données raster et vectoriels élabores, une collection photographique du catalogue de la flore allochtone de l’Andorre, le fichier correspondant à l’Australian Weed Risk Assessment System (WRA) qui fut traduit au catalan durant le présent travail, les carrés de présence de taxons du catalogue en format vectoriel pour systèmes d’information géographique (SIG). L’annexe 5 apporte les données d’une étude germinative réalisée avec l’objectif d’obtenir de l’information au sujet de la germination de semences obtenues de Buddleja davidii et Impatiens balfourii prélevées sur différents sites en Andorre.

Lien au présent travail situé dans le site web de l’IEA: Flora al·lòctona d’Andorra

Lien alternatif dans le cas où le précédent ne serait pas fonctionnel.

Flora exòtica del Principat d’Andorra: article recollit a la Monografia de les Actes del IXé Col·loqui Internacional de Botànica Pirenaico-cantàbrica

A principis d’aquest any, de resultes del treball de final de carrera sobre la flora al·lòctona present a Andorra, vaig participar en un col·loqui on vaig exposar part d’aquest estudi. Fruit d’aquesta experiència vaig elaborar un breu article que ha estat recollit a la Monografia de les Actes del IXé Col·loqui Internacional de Botànica Pirenaico-cantàbrica. Per aquells a qui pugui interessar, l’enllaç a la publicació és el següent BOTÀNICA PIRENAICO-CÀNTABRICA (2011) i l’article esmentat figura a la pàgina 399 (397 del pdf).

Text de l’article:

Flora exòtica del Principat d’Andorra

ABSTRACT
Exotic flora of Principality of Andorra

The exotic flora present in Andorra is the object of this study. Our main purpose has been to elaborate a floristic catalogue centered on the vascular flora. Thus, we searched previous citations in the literature and we visited a significant part of the areas which are more susceptible to host such species. These areas include ruderal places (urban environments, crops, roadsides), banks, pastures and xerophilous meadows, rocky grounds and scrublands with remarkable Mediterranean influence.

We catalogued 102 taxa, providing 27 novelties for the Andorran flora. The exotic taxa account for 6.5% of the total Andorran flora, a small percentage in comparison with other territories in southern Europe. This may be due to the important proportion of high mountain and steep terrain included in Andorra, which lets little chances for alien species. These are mainly found in lowlands, with milder climate.

Most of the catalogued taxa (86%) occur in two or one 1×1 km Lambert grid squares. The rest appear in greater areas, particularly Senecio inaequidens (38 squares) and Buddleja davidii (22 squares).

Key words: alien plants, floristic catalogue, naturalized flora, invasive plants, allochthonous, Pyrenees, northern Iberian Peninsula

RESUM

S’ha estudiat la flora exòtica present a Andorra. L’objectiu principal ha estat l’elaboració d’un catàleg florístic centrat en la flora vascular. Per realitzar-lo, s’han cercat citacions anteriors en la bibliogràfica disponible i s’ha recorregut una part significativa de les àrees més susceptibles d’acollir aquestes espècies. Entre aquestes àrees trobem espais ruderals (entorns urbans, conreus, vores de carreteres), riberes, pastures i prats xeròfils, tarteres, pedrusques i matollars amb una remarcable influencia mediterrània.

Hem obtingut un catàleg format per 102 tàxons, 27 dels quals són nous per Andorra. La xifra de tàxons catalogats representa el 6,5% respecte el total de la flora d’Andorra, un percentatge petit en comparació amb altres territoris del sud d’Europa. Aquesta situació pot ser deguda al fet que una part important del territori andorrà forma part dels estatges subalpí i alpí; espais poc o gens favorables per a les espècies exòtiques que hi arriben més habitualment. Aquestes solen trobar-se en ambients situats a cotes més baixes, de clima més suau.

La major part dels tàxons catalogats (86%) són presents en dos o un quadrats dins la quadrícula Lambert d’Andorra 1×1 km. La resta dels tàxons catalogats apareixen en àrees més grans, en particular Senecio inaequidens (38 quadrats) i Buddleja davidii (22 quadrats).

Mots clau: plantes al·lòctones, catàleg florístic, flora naturalitzada, plantes invasores, Pirineus

Introducció

L’objectiu del present treball ha estat l’estudi de la flora al·lòctona d’Andorra per tal d’obtenir-ne un catàleg florístic específic.

L’àrea objecte de l’estudi, Andorra, se situa als Pirineus axials. Els 468 km2 del seu territori comprenen cims de més de 2.900 m d’altitud, conformant un relleu accidentat, amb una altitud mitjana que, segons Raso (1999), és propera als 2.000 metres. L’espai situat per sota els 1.600 metres d’altitud és aquell on hem pogut observar major abundància i diversitat de plantes al·lòctones, un fet previsible, atès que bona part d’aquestes provenen d’àrees més o menys càlides.
Tanmateix, aquest espai representa menys d’una quarta part de la superfície total d’Andorra.

Metodologia

S’han visitat preferentment els llocs amb més probabilitat de contenir plantes al·lòctones, és a dir espais amb un cert grau d’artificialitat. També hem dut a terme observacions en alguns espais naturals. A partir de les dades recollides hem elaborat mapes de presència de tàxons exòtics en quadrats Lambert de 1×1 km de costat.

Per tal de recollir citacions anteriors al present treball hem consultat fonamentalment els treballs de Losa & Montserrat (1951), Bouchard (1981), Casasayas (1989) i el Sistema d’Informació de la Biodiversitat d’Andorra (www.siba.ad). El fet de considerar al·lòcton un tàxon present al territori andorrà l’hem fonamentat en la informació trobada principalment en les obres de Bolòs & Vigo (1984-2001), Castroviejo et al. (1986, 1990, 1993, 1997, 1999, 2005), Casasayas (1989), Sanz Elorza et al. (2004) i Bolòs et al. (2005). La nomenclatura s’ha obtingut principalment de Bolòs et al. (2005).

Per tal d’incloure un tàxon al catàleg, hem considerat únicament aquells que, a més de ser al·lòctons, es trobin escapats de cultiu o mostrin una capacitat més o menys gran de reproduir-se en el medi receptor, o bé que, malgrat haver-se observat en espais més o menys confinats, tinguin potencial per a fer-ho segons la bibliografia consultada.

Resultats

A partir del treball de camp dut a terme durant els anys 2008, 2009 i 2010, juntament amb la recerca bibliogràfica efectuada en diverses obres que han tractat el territori andorrà, s’ha obtingut un catàleg de la flora al·lòctona d’Andorra
que comprèn 102 tàxons (taula 1).

Espectre taxonòmic i corològic

El conjunt de la flora al·lòctona d’Andorra que hem catalogat comprèn gimnospermes i angiospermes, i dins d’aquest darrer grup, dicotiledònies i monocotiledònies. En el present catàleg es troben representats un total de 82 gèneres i 42 famílies.

La flora al·lòctona present a Andorra comprèn fonamentalment angiospermes, dins de les quals el grup de les dicotiledònies és majoritari (88,1% de les famílies i 78,4% dels tàxons). És també dins aquest grup taxonòmic on trobem la família amb major representació pel que fa al nombre de tàxons, les Asteraceae (14 tàxons). Pel que fa a monocotiledònies, la família millor representada és Poaceae (13 tàxons).

Cal citar també altres famílies que aporten un nombre relativament elevat de tàxons, com és el cas d’Amaranthaceae (7), Pinaceae (6), Brassicaceae (5) i Caryophyllaceae (4). La resta de tàxons queda distribuïda en una notable diversitat de famílies, concretament 36, amb tres tàxons o menys cadascuna.

El grup corològic dominant en nombre de tàxons aportats correspon a neòfits de distribució americana (37 tàxons), seguit pels de les àrees mediterrània, asiàtica i europea oriental i central (taula 1). Hem inclòs també al catàleg aquells
tàxons provinents d’hibridacions artificials, així com les varietats sorgides de l’àmbit ornamental.

Tàxons remarcables i ambients colonitzats amb més freqüència a Andorra

Els diferents tàxons recollits al catàleg apareixen al territori andorrà en superfícies extremament desiguals, com és d’esperar, atès que alguns tenen una considerable valència ecològica; mentre que d’altres toleren un ventall molt més limitat de condicions ecològiques. També cal tenir en compte que alguns dels tàxons presents han tingut temps de naturalitzar-se i propagar-se pel territori, mentre que per d’altres tot sembla indicar que fa poc temps que han estat introduïts.

És d’esperar per tant que, en analitzar les dades obtingudes a camp, apareguin casos dispars. En aquest sentit, cal citar com a espècies més freqüents al territori andorrà Senecio inaequidens (present en 38 quadrats, el 40% dels quadrats Lambert de 1×1 km visitats), Buddleja davidii (22 quadrats, 23,2%), Conyza canadensis (8,4%), Conyza sumatrensis (8,4%) i Impatiens balfourii (8,4%); mentre que tàxons com Xanthium echinatum subsp. italicum apareixen en un nombre molt reduït de quadrats, en aquest darrer cas escassament 3 m² de superfície en forma d’un únic nucli localitzat.

La major part dels tàxons catalogats són presents en 1 a 2 quadrats Lambert d’1 km de costat. En conseqüència, serien plantes no naturalitzades en espais de muntanya, tot i que una part d’aquestes podria ser de recent entrada i es trobarien en fase d’establiment. Dels tàxons presents en més de 2 quadrats Lambert de 1×1 km (17 tàxons, 16,7% del total catalogat), gairebé el 70% estan més o menys restringits a hàbitats notablement artificialitzats (cas per exemple dels membres catalogats del gènere Conyza).

Als espais amb cert grau de naturalitat (matollars mediterranis, prats xeròfils, roquissars, boscos), el nombre de tàxons al·lòctons trobats és baix (7) i només un, Senecio inaequidens, mostra cert comportament invasor. El trobem en aquestes condicions en boixedes i pedregars amb influència mediterrània.

En riberes, en general amb certa pertorbació antròpica, hem observat 16 tàxons exòtics. En aquest àmbit cal remarcar la notable presència de Buddleja davidii, emprat amb certa freqüència com a ornamental.

En espais agrícoles, alguns tàxons del gènere Oxalis podrien esdevenir importants males herbes en conreus de regadiu. Pel que fa als espais de pastura, la incidència de tàxons al·lòctons és en general feble. La presència en ocasions i en feble densitat de S. inaequidens no hi ha ocasionat cap problemàtica, segons l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra.

Els espais ruderals concentren el màxim de presència de tàxons al·lòctons, degut a la contínua obertura d’espais buits que caracteritza aquests hàbitats i a l’entrada constant de propàguls.

La gran majoria de les plantes que figuren al catàleg han estat observades entre 900 i 1.600 metres d’altitud, on podem trobar àrees sotmeses a una notable influència mediterrània, i on alhora hi abunden els espais més o menys ruderalitzats. Tanmateix, cal destacar els casos de Matricaria discoidea, trobada durant el treball de camp a 2.240 metres d’altitud a la vall del Madriu, en un espai ruderalitzat prop d’un refugi, així com Senecio inaequidens, un tàxon que hem observat a altituds superiors a 1.700 metres als voltants de Ransol.

Cal afegir que la via d’introducció més freqüent a Andorra és la jardineria (39% dels tàxons), seguida per les introduccions involuntàries (30%).

Discussió

La xifra de tàxons al·lòctons que conformen el present catàleg constitueix el 6,5% del total de la flora d’Andorra. Aquesta última s’estima en 1.530 tàxons (Carrillo et al. 2008), als que amb aquest treball afegim 27 tàxons nous, així com 8 tàxons provinents de citacions extretes de la bibliografia i no recollits entre els 1.530 tàxons inicialment mencionats, 6 tàxons corresponents a varietats ornamentals que no han pogut ser identificades i 2 tàxons que, malgrat que són nous per a la flora d’Andorra, han estat observats únicament en cultiu però posseeixen en principi cert potencial per escapar de conreu. Considerem per tant una xifra de 1.573 tàxons per a la flora d’Andorra.

Aquest nivell d’invasió, proporció de tàxons al·lòctons respecte el total de tàxons presents en una àrea determinada, és baix, un fet a esperar en àrees de muntanya. Degut a la impossibilitat de visitar la totalitat del territori, i també al fet que determinades plantes hagin pogut passar desapercebudes en les àrees prospectades, és probable que el nombre de tàxons al·lòctons que es troben al Principat sigui superior a la xifra donada i, de fet, hauria d’anar en augment en el futur degut al trànsit de persones i mercaderies.

El nombre de tàxons al·lòctons catalogats per Andorra és similar a la xifra que Acedo & Llamas (2006) indiquen per a la província de León, que és de 110. El percentatge obtingut per al territori andorrà, 6,5%, seria també comparable al que Sanz Elorza (2006) dóna per a l’Alt Aragó (Osca) i que se situa entre el 7,5 i el 8%.

Tanmateix, es tracta d’un percentatge força petit si el comparem amb els valors obtinguts a d’altres territoris, com poden ser Galícia (14%; Romero 2007), la Comunitat Valenciana (16,5%; Gómez-Serrano & Mayoral 2007) o Bizkaia (23,4%; Campos & Herrera 2009).

Aquesta presència relativament modesta d’espècies al·lòctones a Andorra pot ser deguda al fet que bona part del territori forma part dels estatges subalpí i alpí. Certament, les característiques abiòtiques que imperen en aquests estatges resulten poc adequades per a la major part de les espècies exòtiques més habituals en contrades properes i, en conseqüència, amb més probabilitats de ser transportades fins a Andorra. Es tracta de tàxons que, en general, solen desenvolupar-se sota condicions més benignes, com és el cas de les àrees situades a altituds inferiors.

Conclusions

El catàleg de la flora al·lòctona d’Andorra consta de 102 tàxons (6,5% de la flora) que pertanyen a 42 famílies. Aquest nivell d’invasió del 6,5% és baix respecte a diverses àrees no muntanyoses de la península Ibèrica i comparable a altres àrees de muntanya.

Només 17 dels 102 tàxons que hem catalogat són presents en més de dos quadrats Lambert 1x1km, en general lligats a zones pertorbades, tot i que alguns aconsegueixen desenvolupar-se en espais amb cert grau de naturalitat. En aquests espais és on podria donar-se algun tipus d’impacte negatiu, per exemple en el cas de Senecio inaequidens. La resta d’elements del catàleg, que apareixen en dos quadrats o menys, es troben sovint formant petits nuclis ben delimitats.

Pel que fa als tàxons que ocupen un nombre elevat de quadrats, aconsellem a l’administració competent en el medi ambient d’Andorra fer un seguiment continuat de les poblacions d’aquells que s’indiquen en l’estudi i, eventualment, realitzar accions sobre el medi, ja sigui a nivell de restauració o millora d’espais pertorbats des d’on aquestes plantes puguin estendre’s cap a espais de més naturalitat, o bé de control dels nuclis de població. Alhora, cal tenir també en compte aquells tàxons de recent arribada que, si bé només presenten en un principi algun nucli aïllat, poden arribar en alguns casos a naturalitzar-se.

En aquest sentit, seria d’interès dur a terme l’eliminació preventiva de petits nuclis ben localitzats de plantes al·lòctones de nova entrada que siguin susceptibles de naturalitzar-se. Caldria també regular la utilització de tàxons manifestament invasors en actuacions sobre el medi natural, així com la seva comercialització.

Considerem que el grau d’invasió i els efectes perjudicials que la presència de plantes al·lòctones poden causar a Andorra són en general de poca magnitud. Tanmateix, no són a priori negligibles i podrien anar en augment amb el temps, a causa d’entrades de nous tàxons al·lòctons de comportament invasor i també degut a la naturalització de tàxons que es trobin actualment en fase d’introducció a Andorra.

Agraïments

Vull agrair el suport i finançament rebuts del Govern d’Andorra, a través del Departament de Medi Ambient i del Departament d’Innovació i Recerca, i també del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Institut d’Estudis Andorrans).

Voldria expressar també el meu sincer agraïment al Dr. Josep Antoni Conesa i al Joan Pedrol pel seu suport durant l’elaboració del present estudi, així com als revisors d’aquest article pels seus interessants comentaris.

Bibliografia

Acedo, C. & Llamas, F. 2006. Catálogo de plantas alóctonas en la provincia de León (NW España). Stud. Bot. 25: 63-96.
Bolòs, O. & Vigo, J. 1984-2001. Flora dels Països Catalans. Barcino, Barcelona.
Bolòs, O., Vigo, J., Masalles, R.M. & Ninot, J.M. 2005. Flora manual dels Països Catalans. 3ª ed. Pòrtic, Barcelona.
Bouchard, J. 1981. Primer herbari de la flora d’Andorra. Institut d’Estudis Andorrans, Perpinyà.
Campos, J.A. & Herrera, M. 2009. Análisis de la flora alóctona de Bizkaia (País Vasco, España). Lazaroa 30: 7-33.
Carrillo, E., Mercadé, A., Ninot, J. M., Carreras, J., Ferré, A., & Font, X. 2008. Check-list i llista vermella de la flora d’Andorra. CENMA, Institut d’Estudis Andorrans i Departament de Medi Ambient, Govern d’Andorra.
Casasayas, T. 1989. La flora al·lòctona de Catalunya. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.
Castroviejo, S. et al. (eds.). 1986, 1990, 1993, 1997, 1999, 2005. Flora iberica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Real Jardín Botánico, Madrid.
Gómez-Serrano, M. Á. & Mayoral, O. 2007. El origen de las especies naturalizadas en las floras valencianas (E de la Península Ibérica). Dugastella 4: 15-25.
Losa, M. & Montserrat, P. 1951. Aportación al conocimiento de la flora de Andorra. Primer Congreso Internacional del Pirineo del Instituto de Estudios Pirenaicos. Talleres Editoriales El Noticiero, S.A.
Raso, J. M. 1999. El clima d’Andorra. Monogràfics de Geografia, nº 5. Ministeri d’Educació, Joventut i Esports, Govern d’Andorra.
Romero Buján, M. I. 2007. Flora exótica de Galicia (noroeste ibérico). Bot. Complut. 31: 113-125.
Sanz Elorza , M.; Dana, E. D. & Sobrino, E. 2004. Atlas de las plantas alóctonas invasoras en España. Dirección General para la Biodiversidad. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid.
Sanz Elorza , M. 2006. La flora alóctona del Altoaragón. Flora analítica de xenófitas de la provincia de Huesca. Gihemar S.A., Madrid.
SIBA. Base de dades del Servei d’Informació de la Biodiversitat d’Andorra. http://www.siba.ad/andorra/homepage.html, consultat el 05/10/2010.

La taula 1 es pot consultar a la publicació en format pdf anteriorment esmentada, pàgines 406 a 409.