Quin gran invent l’wget

   Ahir provaba de descarregar uns fitxers d’un servidor i des del navegador li donava per obrir-lo en comptes de baixar-lo. Ja passa. De cop he recordat un vell amic, l’wget.

   Rapidament obres la consola de comandes, tecleges wget ruta_del_fitxer_a_descarregar,  es fa la petició al servidor, s’accepta. Els guionets que descriuen l’estat de la descarrega s’accumulen un darera l’altra mentre el percentatge descarregat que apareix a l’esquerra va aumentant. Sempre m’han agradat aquest petits grans muntatges.

   Si la descarrega es talla, no passa res. Recuperes la comanda anterior afegint -c, o sigui wget -c  ruta_del_fitxer_a_descarregar i ja està. La descarrega es repren des d’on es va tallar.

   Si resulta que comparteixes xarxa amb algu altre o necessites un cert ample de banda per altres aplicacions, pots limitar la velocitat de la descarrega llançant l’aplicació amb la opcio limit-rate. Per limitar a 80 kbits serà doncs wget –limit-rate=80k ruta_del_fitxer_a_descarregar. Afegeixo llavors la opció -c si cal continuar una descarrega previa.

   Per defecte la descarrega es guarda al directori de l’usuari que executa, per exemple /home/albert. Per mes informació man wget i wget –help.

Bon any 2008!