Fongs de l’exposició de l’IEI del 2008 – 2a part

Segona part de les fotografies fetes durant l’exposició sobre fongs de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. La primera part es troba aquí.

Divisio Basidiomicets (Basidiomycota)

Classe Agaricomycets

Ordre Auricularials

Pseudohydnum gelatinosumPseudohydnum gelatinosum

Ordre Boletals

Chroogomphus rutilusChroogomphus rutilus

Pisolithus arhizusPisolithus arhizus

Suillus luteusSuillus luteus

Ordre Cantharellals

Cantharellus cibariusCantharellus cibarius

Cantharellus lutescensCantharellus lutescens

Ordre Gomphals

Ramaria aureaRamaria aurea

Ramaria flavaRamaria flava

Ordre Lycoperdals [obsolet]

Geastrum vulgatumGeastrum vulgatum

Anuncis

Fongs de l’exposició de l’IEI del 2008 – 1a part

El 2008 vaig visitar a Lleida la exposició de fongs que van preparar especialistes de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Vaig aprofitar per fer algunes fotos que recullo aquí classificades per grans grups taxonòmics. Alguns són curiosos per la seva aparença gelatinosa o la presencia d’estructures semblants a agulles en comptes de lamines o esponja. Més endavant afegiré la resta d’imatges corresponents a altres ordres.

Divisio Ascomicets (Ascomycota)

Classe Leotiomycets

Ordre Helotials

Spathularia flavidaSpathularia flavida

Divisio Basidiomicets (Basidiomycota)

Classe Agaricomycets

Ordre Agaricals

Agaricus arvensisAgaricus arvensis

Amanita caesareaAmanita caesarea

Amanita citrinaAmanita citrina

Amanita muscariaAmanita muscaria

Amanita ovoideaAmanita ovoidea

Amanita pantherinaAmanita pantherina

Amanita phalloidesAmanita phalloides

Amanita rubescensAmanita rubescens

Amanita vaginataAmanita vaginata

Armillaria melleaArmillaria mellea

Armillaria ostoyaeArmillaria ostoyae

Clitocybe odoraClitocybe odora

Cortinarius cinnamomeusCortinarius cinnamomeus

Cortinarius infractusCortinarius infractus

Cortinarius ionochlorusCortinarius ionochlorus

Cortinarius torvusCortinarius torvus

Cyathus striatusCyathus striatus

Entoloma lividumEntoloma lividum

Galerina marginataGalerina marginata

Inocybe rimosaInocybe rimosa

Lycoperdon perlatumLycoperdon perlatum

Marasmius oreadesMarasmius oreades

Mycena seynesiiMycena seynesii

Pleurotus ostreatusPleurotus ostreatus

Pluteus cervinusPluteus cervinus

Psathyrella candolleanaPsathyrella candolleana

Tricholoma bufoniumTricholoma bufonium

Tricholoma equestreTricholoma equestre

Tricholoma saponaceumTricholoma saponaceum

Aquí hi ha la segona part.

Passeig per Sorteny

A mitjans del passat setembre vaig visitar part d’un camí on no havia estat des del mateix mes de 1995, quan per l’aniversari d’un club es va fer una sortida fins el pic de l’Estanyó, amb dinar i cursa d’orientació inclosa. En aquella ocasió hi havia més d’un pam de neu vora el cim. De bon matí les roques de les tarteres brillaven sota el gel de la nit.

Jo tenia 15 anys. Durant la sortida vaig reconèixer una persona amb qui havia compartit classe temps abans i fou amb ella i el seu pare que férem cim. L’altre dia mentre tornava de l’estany (no vaig dirigir-me al pic) vaig veure la pala dretíssima per on vam tornar, i vaig intuir el punt de la carena per on baixàvem mig corrent i on vaig quedar com un jefe fotent-me  de morros per un descuit. Quins temps. Espero que els hi vagi molt bé.

Desprès d’observar una estona amb els prismàtics i comprovar que l’estiu allí dalt ja s’havia acabat, vaig desfer camí pel bosc. Alguna moixera de guilla, algun avet, abarsets acompanyant el pi negre. Aviat hi tornaria a haver neu.

Cicle de sortides GEO a la Coma del Forat i recorregut pels estanys de Tristaina

El passat diumenge 26 d’agost es va realitzar la sortida GEO a la Coma del Forat i recorregut pels estanys de Tristaina organitzada de forma conjunta entre la FMC (Fundació Marcel Chevalier) i l’ADN (Associació per a la Defensa de la Natura). Un dia radiant on vam aprendre sobre la geologia i els processos de caire glacial a la zona de la Coma del Forat – Tristaina gràcies a les explicacions del  geòleg Valentí Turu. Alhora fou d’agrair la presencia d’alguns companys que feia dies que no veia. Afegeixo fotos de l’entorn del recorregut. Teniu més informació i fotos al web de la FMC i al web de l’ADN.

Sortida Perafita – Madriu agost 2012 / 3a part

Les marmotes xiulen al nostre pas, poc desprès de que deixar enrere el coll de la Maiana, en els darrers prats i tarteres abans d’entrar al bosc. Baixem per la forest de l’Estall Serrer. El camí s’esmuny entre el pi negre i l’abarset, ginebrons nans, clapes de pastures i molleres. Mentre avancem en direcció al fons de vall, anem trobant diferents plantes, com les milfulles, les xicoies, la fetgera blanca, i d’altres encara,  que malgrat trobar-nos ja a mitjans d’agost decoren l’entorn amb la seva floració.

Travessem el riu Madriu i resseguim el GR fins al refugi del riu dels Orris. Travessant el Pla de l’Ingla, la imatge de la cresta dels Estanyons és immensa. Al refugi dinem i decidim tornar, s’ha fet tard. Un bany de peus a les aigües fredes del Madriu i marxem cap a Escaldes.

Passem de nou el Pla de l’Ingla, des d’on fem una ullada al pic de la Maiana , molt diferent de com es veu des de la banda de Perafita. Deixem enrere Font Verd, el Roc de l’Estall, Ramio, Entremesaigües.

Arribem al pont Sasanat quan ja no hi toca el sol. Des d’allí observo un cop més aigües amunt. Veig les parets rocoses de sobre Entremesaigües, cobertes encara de llum. Tornaré aviat.

Sortida Perafita – Madriu agost 2012 / 2a part

Fa fresca, a la meva vora hi ha l’Enzo, un gos que ha dut el Manel. M’ha vingut a veure varis cops, com si li calgués sentir alguna veu enmig de la planura herbada on ens trobem. Potser només comprova que no hem escapat a voltar o a veure marmotes sense avisar-lo. El cel s’il·lumina a poc a poc per l’est. Ja no veig la lluna, ni els estels. La llum del sol pica ja a les puntes dels cims, acolorint-los. Baixa pels vessants, amarant prats i boscos. Surto del sac i camino una estona, allunyant-me. Passejo pel bosc, entre pins negres, ressegueixo el rierol. Arribo de nou a les pastures. L’herba hi brilla a contrallum, resplendeix.

Desprès d’esmorzar i encabir sacs i estoretes dins les motxilles, ens enfilem en direcció a la Maiana. Els núvols alts suavitzen els colors. A estones donen a l’ambient un aspecte grisenc.

El vent és considerable quan arribem al coll de la Maiana. Allí deixem les motxilles i remuntem en direcció al cim. Es podien fotografiar diferents plantes adaptades a la vida a l’alta muntanya, com Gentianella campestris.

Des del pic de la Maiana la vista és espectacular. Encara queda molt camí per fer així que ens en tornem aviat. En deixar enrere el coll, el vent s’encalma i la sensació tèrmica torna a ser d’estiu. Ens dirigim a l’Estall Serrer.

Continuarà

Sortida Perafita – Madriu agost 2012 / 1a part

Si miro enrere, en els meus records com a muntanyenc hi retrobo un lloc destacat per a les valls del Madriu i de Perafita. Foren un extraordinari entorn de descoberta que, de mica amb mica, vaig anar recorrent amb companys o en solitari. Amb tretze anys era una aventura resseguir el riu a estones, de roca en roca, fins gairebé Ramio amb un company d’Escaldes, en Manuel Rispolez. L’any següent aniria fins a l’Illa, aquest cop sol. Uns anys desprès recorreria els cims amb altres companys, com en Julien Marot, en Jordi Pia o en Manel Flinch. Ara, amb 32 anys i moltes sortides a la memòria, he de dir que continuo observant el bosc, les fonts, les enlairades crestes, amb semblant emoció.

Aquest passat 11 i 12 d’agost vam fer amb en Manel i en Xavi un itinerari circular dins les àrees de Perafita i del Madriu. Vam sortir d’Engolasters en direcció a Coll Jovell i Ramio, en comptes de pujar per Entremesaigües. Vam remuntar la obaga de Ramio, travessant el bosc del Ròdol fins canviar de vall i arribar a Perafita, on ens van rebre multitud de marmotes poc abans de trobar el refugi que s’insinua en segon terme a la següent imatge.

No podíem anar a sopar sense fer una visita a l’estany de la Nou. Les seves aigües brillaven a les acaballes d’una tarda a estones plujosa.

No gaire lluny del refugi vam estendre els sacs i allí vam dormir, sota les constel·lacions i el pas de les fugaces Perseides que poguérem observar lliscant sobre la fosca. No feia gaire fred, només alguna mica de vent, lo just per recordar-nos que malgrat ser agost estàvem a 2200 metres. Quan encara era negra nit, en direcció a la Maiana sorgí un resplendent quart de lluna.

Continuarà

Visita al Centre de Fauna de Vallcalent

El passat 9 de maig vam fer una visita al Centre de Fauna de Vallcalent, a Lleida, com a sortida dins un bloc optatiu de conservació de fauna a enginyeria de forest. En aquest centre es porta a terme, entre d’altres tasques, la rehabilitació d’animals salvatges que han patit accidents i la cria en captivitat d’espècies com el trencalós. Durant la visita, aquesta au present en llocs com els nostres Pirineus, fou el tema principal, amb una presentació molt ilustrativa i una breu visita a l’àrea destinada a la conservació i cria d’aquest ocell de grans dimensions. Adjunto algunes fotografies. Més informació aquí.

Instal·lacions del centre

Gabia dissenyada especialment per generar un ambient no estressant, amb el niu al final i enlairat, i barres on els ocells es posen, suficientment elevades com per donar-los seguretat quan entren els cuidadors

Exemplar de trencalós

Visita a diferents parcel·les experimentals de noguer a Constantí

El passat 3 de maig, com a sortida dins el bloc optatiu de producció forestal d’enginyeria de forest, vam poder visitar diferents parcel·les experimentals que l’ Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries té a Constantí, Tarragonès. Entre d’altres activitats, es realitza selecció per fusta en noguer (Juglans regia). Afegeixo algunes imatges.

Flor femenina de noguer

Plantació per producció de nous. S’observa com la conformació dels arbres és adequada per aquesta finalitat i no pas per a producció de fusta

Parcel·la amb noguers de diferents procedencies on se n’estudia el comportament de cara a obtenir fusta. Si no recordo malament, està previst que desapareixi en breu.

En primer pla, individu amb bona conformació per a producció de fusta.

Treball de Final de Carrera: Flora al·lòctona d’Andorra

Flora al·lòctona d’Andorra

Una espècie és considerada al·lòctona quan apareix en un territori on ha estat transportada per l’home fora de la seva àrea natural de distribució. Un exemple a Andorra és Impatiens balfourii, una balsaminàcia anual d’espectacular floració i sorprenent mètode de dispersió de llavors que, malgrat ser originaria de l’Himàlaya, ha estat introduïda en diversos indrets del planeta per motius ornamentals. Amant dels indrets frescals, apareix en diferents punts del Principat, fonamentalment en riberes, herbassars ruderals i vores de camins on hi hagi un mínim d’humitat, donant lloc a formacions denses de poca alçaria.

L’interès per aquestes especies introduïdes, llur distribució i efectes sobre el medi receptor foren el motiu del meu treball de final de carrera d’enginyeria tècnica forestal anomenat Flora al·lòctona d’Andorra, defensat a la Universitat de Lleida l’any 2010. Aquest TFC va rebre el suport del Govern d’Andorra, a través del Departament de Medi Ambient i el Departament d’Innovació i Recerca, i també del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Institut d’Estudis Andorrans).

El treball s’estructura en onze parts. La introducció, que apareix a continuació d’una breu presentació general amb els agraïments oportuns, situa el lector en el context de la temàtica tractada i ofereix unes pinzellades sobre la importància de l’avaluació de riscos associats a introduccions així com sobre diferents eines disponibles a aquest efecte. Tot seguit trobem l’apartat d’objectius del treball, entre els quals figura la elaboració del Catàleg de la flora al·lòctona d’Andorra, i el de materials i mètodes, on s’especifica com s’han obtingut els diferents tipus de dades, ja sigui a partir de treball de camp o bé de recerca bibliogràfica, quins han estat els procediments emprats per dur a terme avaluacions de risc d’invasió i quins s’han utilitzat per a determinar àrees idònies per a l’establiment de determinats tàxons al·lòctons a partir de tractaments SIG.

L’apartat de resultats presenta una anàlisi del catàleg florístic, un subapartat sobre flora de nuclis urbans d’Andorra, un seguit de mapes obtinguts a partir de tractaments SIG que configuren la base per als diferents mapes d’idoneïtat d’establiment que s’han elaborat per a tres tàxons especialment significatius: Senecio inaequidens, Buddleja davidii i Impatiens balfourii, presentats de forma general i també particularitzats per al primer dels tres casos per a espais com ara pastures i àrees amb elevat VGI. S’aporten també a resultats els subapartats d’avaluació del risc d’invasió mitjançant el sistema WRA.

A continuació figura un apartat de recomanacions genèriques, completades amb d’altres de més especifiques adreçades a tàxons particularment significatius, i l’apartat de conclusions, on es fa una síntesi dels resultats més rellevants de l’estudi i una apreciació de la situació d’Andorra pel que fa a la presència de plantes al·lòctones. Seguidament, apareix la bibliografia consultada i un glossari.

Finalment, en l’apartat d’annexos, s’ha disposat en primer lloc el Catàleg florístic, amb 102 tàxons, presentat en forma de fitxes on figuren el nom científic amb sinònims, citacions (personals i recollides de la bibliografia), l’hàbitat, comentaris sobre la espècie, la forma vital i l’àrea d’origen, i finalitzant amb una bibliografia pròpia del catàleg.

L’annex 2 acull fitxes detallades per a tres espècies al·lòctones remarcables que ja s’han citat a resultats: S. inaequidens, B. davidii i I. balfourii. Cada fitxa recull aspectes de biologia i ecologia, imatges, mecanismes de reproducció i dispersió (s’aporten pesos de llavors i dades sobre comportament germinatiu per a I. balfourii), fenologia segons observacions realitzades a Andorra, fitòfags i patògens observats a Andorra, trets de la biologia de cada tàxon relacionats amb el seu comportament invasor, hàbitats colonitzats i comportament tant a l’àrea d’origen com en general en àrees receptores i a Andorra en particular, mapa de presència a Andorra en quadrats de 1×1 km a partir del treball de camp, estat actual a Andorra (naturalització, dinàmica expansiva previsible), previsió d’àrees susceptibles d’acollir cada tàxon (mapes d’idoneïtat ja esmentats a l’apartat de resultats), possibles impactes sobre el medi receptor, propostes d’actuació a Andorra.

L’annex 3 aporta llistats de tàxons d’espais urbans d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany (natius i al·lòctons) desglossats per microhàbitats.  L’annex 4 és un CD-ROM que es va adjuntar al treball imprès i que conté les diferents capes temàtiques ràster i vectorials elaborades, un recull fotogràfic del catàleg de la flora al·lòctona d’Andorra, el full de càlcul de l’Australian Weed Risk Assessment System (WRA) que es va traduir al català durant el present treball, les quadrícules de presència de tàxons del catàleg en format vectorial per a sistemes d’informació geogràfica (SIG). L’annex 5 aporta les dades d’un estudi germinatiu realitzat amb l’objectiu d’aconseguir informació sobre la germinació de llavors procedents de Buddleja davidii i Impatiens balfourii recol·lectades en diferents ubicacions d’Andorra.

Enllaç al TFC ubicat al lloc web de l’IEA: Flora al·lòctona d’Andorra

Enllaç alternatiu en cas de fallar l’anterior.

English version

Allochthonous flora of Andorra

A species is considered allochthonous when it occurs in an area where it has been transported by man outside its natural range of distribution. An example in Andorra is Impatiens balfourii, an anual Balsaminaceae with spectacular flowering and surprising method of seed dispersal that, despite being native to the Himalayas, has been introduced in various parts of the world for ornamental reasons. Lover of cool places, appears in different parts of the Principality, primarily banks, scrublands and ruderal roadsides where there is a minimum of moisture, leading to dense low height covers.

The interest in these introduced species, their distribution and effects on the receiving environment were the reason for my final project in technical forest engineering entitled Flora al·lòctona d’Andorra, defended at  University of Lleida in 2010.

The TFC was supported by the Government of Andorra, through the Department of Environment and the Department of Innovation and Research, and also the Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Institut d’Estudis Andorrans). The work is written in catalan.

The work is divided into eleven parts. The introduction, below a brief overview presentation with appropriate acknowledgments, puts the reader in the context of the subject treated and offers some hints about the importance of assessing risks associated with introductions as well as various tools available for this purpose. Then appears the section on the goals of the work, which provides the List of allochthonous flora of Andorra, and the materials and methods section, which specify how the different types of data have been obtained, either from field work or literature research, what were the procedures used to conduct invasion risk assessments  and which have been used to determine areas suitable for the establishment of certain allochtonous taxa using GIS procedures.

The results section presents an analysis of the floristic list, a subsection on urban flora of Andorra, a series of maps obtained from GIS procedures that form the basis for the different establishment suitability maps that have been developed  for three especially significant species: Senecio inaequidens, Buddleja davidii and Impatiens balfourii, presented at a generic level and also particularized for the first of three cases for areas such as pastures and areas with large VGI. We provide also in results the subsections for the assessment of the invasion risk through the WRA system.

Below, we provide a section with generic recommendations, supplemented with other more specific targeted to particularly significant taxa, and the conclusions section, where we provide a synthesis of the most important results in the work and an appreciation of the situation in Andorra regarding the presence of alien plants. Then, there is the consulted bibliography and a glossary.

Finally, in the annexes section, we placed first the Floristic List, with 102 taxa, presented as tabscontaining the scientific name with synonyms, citations (personal and collected from bibliography), habitat, comments about the species, plant life-form and the source area, and concluding with a bibliography specific to the list.

Annexe 2 provides detailed files for three remarkable alien species already quoted in results: S. inaequidens, B. davidii and I. balfourii. Each file includes aspects of biology and ecology, images, mechanisms for reproduction and dispersal (we provide seed weights and data on germination behavior for I. balfourii), phenology according to observations made in Andorra, phytophagous and pathogens observed in Andorra, biological features of each taxon related to its invasive behavior, colonized habitats and behavior both in the source area and in general in receiving areas and particularly in Andorra, presence map in Andorra in 1×1 km squares based on fieldwork, current status in Andorra (naturalization, foreseeable dynamic of expansion), forecast of areas likely to accommodate each taxon (suitability maps already mentioned in the results section), possible impacts on the receiving environment, measures proposal in Andorra.

Annexe 3 provides lists of taxa of urban areas in Andorra la Vella and Escaldes-Engordany (native and allochthonous) disaggregated by microhabitats. Annexe 4 is a CD-ROM that was attached to the printed work and which contains the different raster and vector layers produced, a photographic collection about the andorran allochthonous floristic list, the Australian Weed Risk Assessment System (WRA) spreadsheet which was translated into catalan during the present work, presence grids of the taxa list in vector format for geographic information systems (GIS). Annex 5 provides data from a germination test performed in order to obtain information on the germination of Buddleja davidii and Impatiens balfourii seeds collected in different locations in Andorra.

Link to TFC located on the website of the IEA: Flora al·lòctona d’Andorra

Versión en español

Flora alóctona de Andorra

Una especie es considerada alóctona cuando aparece en un territorio donde ha sido transportada por el hombre fuera de su área natural de distribución. Un ejemplo en Andorra es Impatiens balfourii, una balsaminácea anual de espectacular floración y sorprendente método de dispersión de semillas que, a pesar de ser originaria del Himalaya, ha sido introducida en diversos lugares del planeta por motivos ornamentales. Amante de los lugares frescos, aparece en diferentes puntos del Principado, fundamentalmente en riberas, herbazales ruderales y bordes de caminos en donde haya un mínimo de humedad, dando lugar a formaciones densas de poca altura.

El interés por estas especies introducidas, su distribución y efectos sobre el medio receptor fueron el motivo de mi trabajo de final de carrera de ingeniería técnica forestal cuyo titulo es Flora al·lòctona d’Andorra, defendido en la Universitat de Lleida en el año 2010.

Este TFC recibió el soporte del Govern d’Andorra, a través del Departament de Medi Ambient y el Departament d’Innovació i Recerca, así como también del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Institut d’Estudis Andorrans). El trabajo esta escrito en catalán.

El trabajo se estructura en once partes. La introducción, que aparece a continuación de una breve presentación general con los agradecimientos oportunos, sitúa el lector en el contexto de la temática tratada y ofrece unas pinceladas sobre la importancia de la evaluación de riesgos asociados a introducciones así como sobre diferentes herramientas disponibles con este fin. A continuación encontramos el apartado de objetivos del trabajo, entre los cuales figura la elaboración del Catálogo de la flora alóctona de Andorra, y el de materiales y métodos, en donde se especifica como se han obtenido los diferentes tipos de datos, ya sea a partir de trabajo de campo o bien de búsqueda bibliográfica, cuales han sido los procedimientos empleados para llevar a cabo evaluaciones de riesgo de invasión y cuales se han utilizado para determinar áreas idóneas para el establecimiento de determinados taxones alóctonos a partir de procesos SIG.

El apartado de resultados presenta un análisis del catálogo florístico, un subapartado sobre flora de núcleos urbanos de Andorra, una serie de mapas obtenidos a partir de procesos SIG que configuran la base para los diferentes mapas de idoneidad de establecimiento que se han elaborado para tres taxones especialmente significativos: Senecio inaequidens, Buddleja davidii y Impatiens balfourii, presentados de forma general y también particularizados para el primero de los tres casos para espacios como pastos y áreas con elevado VGI. Se aportan también en resultados los subapartados de evaluación del riesgo de invasión mediante el sistema WRA.

A continuación figura un apartado de recomendaciones genéricas, completadas con otras más especificas dirigidas a taxones particularmente significativos, y el apartado de conclusiones, donde se realiza una síntesis de los resultados más relevantes del estudio y una apreciación de la situación de Andorra en cuanto a la presencia de plantas alóctonas. Seguidamente, aparece la bibliografia consultada y un glosario.

Finalmente, en el apartado de anexos, se ha dispuesto en primer lugar el Catálogo florístico, con 102 taxones, presentado en forma de fichas en donde figuran el nombre científico con sinónimos, citas (personales y recogidas de la bibliografia), el hábitat, comentarios sobre la especie, la forma vital y el área de origen, y finalizando con una bibliografia propia del catálogo.

El anexo 2 acoge fichas detalladas para tres especies alóctonas remarcables que ya se han citado en resultados: S. inaequidens, B. davidii i I. balfourii. Cada ficha recoge aspectos de biología y ecología, imagenes, mecanismos de reproducción y dispersión (se aportan pesos de semillas y datos sobre comportamiento germinativo para I. balfourii), fenología según observaciones realizadas en Andorra, fitófagos i patógenos observados en Andorra, rasgos de la biología de  cada táxon relacionados con su comportamiento invasor, hábitats colonizados y comportamiento tanto en el área de origen como en general en áreas receptoras y en Andorra en particular, mapa de presencia en Andorra en cuadrados de 1×1 km a partir del trabajo de campo, estado actual en Andorra (naturalización, dinámica expansiva previsible), previsión de áreas susceptibles de acoger cada taxón (mapas de idoneidad ya mencionados en el apartado de resultados), posibles impactos sobre el medio receptor, propuestas de actuación en Andorra.

El anexo 3 aporta listados de taxones de espacios urbanos de Andorra la Vella y Escaldes-Engordany (nativos y alóctonos) desglosados por microhábitats.  El anexo 4 es un CD-ROM que se adjuntó al trabajo impreso y que contiene las diferentes capas temáticas raster y vectoriales elaboradas, una recopilación fotográfica del catálogo de la flora alóctona de Andorra, la hoja de cálculo del Australian Weed Risk Assessment System (WRA) que se tradujo al catalán durante el presente trabajo, las cuadrículas de presencia de taxones del catálogo en formato vectorial para sistemas de información geográfica (SIG). El anexo 5 aporta los datos de un estudio germinativo realizado con el objetivo de conseguir información sobre la germinación de semillas procedentes de Buddleja davidii y Impatiens balfourii recolectadas en diferentes ubicaciones de Andorra.

Enlace al TFC ubicado en el sitio web del IEA: Flora al·lòctona d’Andorra

Enlace alternativo en caso de fallar el anterior.

Version française

Flore allochtone de l’Andorre

Une espèce est considérée allochtone quand elle apparaît dans un territoire où elle a été transportée par l’homme en dehors de son aire naturelle de distribution. Un exemple en Andorre est Impatiens balfourii, une balsaminacée annuelle de spectaculaire floraison et surprenante méthode de dispersion de graines qui, malgré être originaire de l’Himalaya, a été introduite dans de plusieurs endroits de la planète pour des motifs ornementaux. Aimant des milieux frais, elle apparaît dans différents endroits de la Principauté, fondamentalement sur les rives, herbages rudéraux et bords de chemins avec un minimum d’humidité, donnant lieu à des formations denses de faible hauteur.

L’intérêt pour ces espèces introduites, leur distribution et effets sur le milieu récepteur ont été le motif de mon travail de fin d’études d’ingénierie technique forestière intitulé Flora al·lòctona d’Andorra, soutenu à l’Université de Lleida l’année 2010. Ce travail a reçu le soutien du Gouvernement d’Andorre, par le Département de Medi Ambient et le Département d’Innovació i Recerca, ainsi que le Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Institut d’Estudis Andorrans).

Le travail est structuré en onze parties. L’introduction, qui apparaît à continuation d’une brève présentation générale avec les remerciements appropriés, situe le lecteur dans le contexte de la thématique traitée et offre quelques indications sur l’importance de l’évaluation des risques associés aux introductions ainsi qu’à différents outils disponibles à cet effet. Juste après nous trouvons la section d’objectifs du travail, qui comprend l’élaboration du Catalogue de la flore allochtone d’Andorre, et celle de matériaux et méthodes, où il est précisé comment ont été obtenues les différents types de données, soit à partir de travail sur le terrain ou de recherche bibliographique, quelles ont été les méthodes utilisées pour réaliser des évaluations de risque d’invasion et quelles ont été utilisées pour déterminer des aires appropriées à l’établissement de certains taxons allochtones à partir de traitements SIG.

La section de résultats présente une analyse du catalogue floristique, une sous-section au sujet de la flore de milieux urbains de l’Andorre, une série de cartes obtenues à partir de traitements SIG qui forment la base pour les différentes cartes d’aptitude à l’établissement qui ont été élaborées pour trois taxons spécialement significatifs: Senecio inaequidens, Buddleja davidii et Impatiens balfourii, présentés de façon générale et aussi particularisés pour le premier des trois cas pour des milieux du type pâturages et aires avec un important VGI. Est apportée aussi dans la section résultats la sous-section  d’évaluation du risque d’invasion à travers le système WRA.

Ensuite apparaît une section consacrée aux recommandations générales, complétées par d’autres de plus spécifiques visant des taxons particulièrement significatifs, et la section de conclusions, où est fournie une synthèse des résultats les plus importants de l’étude et une appréciation de la situation de l’Andorre en ce qui concerne la présence de plantes allochtones. Par la suite, figure la bibliographie examinée et un glossaire.

Finalement, dans la section d’annexes, a été disposé en premier lieu le Catalogue floristique, avec 102 taxons, présenté en forme de fiches où figurent le nom scientifique avec synonymes, citations (personnelles et recueillies de la bibliographie), l’habitat, commentaires au sujet de l’espèce, la forme vitale et l’aire d’origine, en finissant par une bibliographie appartenant au catalogue.

L’annexe 2 contient des fiches détaillées pour trois espèces allocthones remarquables déjà citées dans les résultats: S. inaequidens, B. davidii et I. balfourii. Chaque fiche contient des aspects biologiques et écologiques, des images, des données au sujet des mécanismes de reproduction et dispersion (des mesures de masse de semences sont fournis ainsi que des données portant sur le comportement germinatif de I. balfourii), phénologie conformément aux observations réalisées en Andorre, phytophages et pathogènes observés en Andorre, aspects de la biologie de chaque taxon liés à son comportement envahisseur, hàbitats colonisés et comportement aussi bien dans l’aire d’origine comme en général dans des aires réceptrices et en Andorre en particulier, carte de présence en Andorre formée à partir de carrés Lambert de 1×1 km à partir du travail de terrain, état actuel en Andorre (naturalisation, dynamique expansive prévisible), prévision d’aires susceptibles d’accueillir chaque taxon (cartes d’aptitude déjà mentionnées dans la section consacrée aux résultats), possibles impacts sur le milieu récepteur, propositions d’actions en Andorre.

L’annexe 3 fournit des listes de taxons d’espaces urbains d’Andorra la Vella et Escaldes-Engordany (natifs et allochtones) classifiés par microhabitats.  L’annexe 4 est un CD-ROM qui fut inclus au travail en format papier et qui contient les différents fichiers de données raster et vectoriels élabores, une collection photographique du catalogue de la flore allochtone de l’Andorre, le fichier correspondant à l’Australian Weed Risk Assessment System (WRA) qui fut traduit au catalan durant le présent travail, les carrés de présence de taxons du catalogue en format vectoriel pour systèmes d’information géographique (SIG). L’annexe 5 apporte les données d’une étude germinative réalisée avec l’objectif d’obtenir de l’information au sujet de la germination de semences obtenues de Buddleja davidii et Impatiens balfourii prélevées sur différents sites en Andorre.

Lien au présent travail situé dans le site web de l’IEA: Flora al·lòctona d’Andorra

Lien alternatif dans le cas où le précédent ne serait pas fonctionnel.