Tulipa sylvestris subsp. australis

Les tulipes, tan apreciades en jardineria, es poden trobar també en estat silvestre a les muntanyes d’Andorra. Els exemplars de les imatges són de Rialb, Ordino, del passat 15 de juny. Es tracta de la tulipa silvestre (Tulipa sylvestris subsp. australis). Com la resta de tulipes, forma part de la família de les liliàcies, de la mateixa manera que les cebes, l’àloe, el veladre, el galzeran o el còlquic dels Pirineus. La podem trobar en diferents estatges des de terra baixa fins a bastant més de 2000 metres d’altitud.

Orchis ustulata

A mitjans de juny, vaig fotografiar entre Ordino i Sornàs la orquídia de la imatge, Orchis ustulata. Es pot trobar a Europa en espais més o menys oberts, en aquest cas a la vora del camí en una zona de prats.

Afegeixo un enllaç amb més dades sobre aquesta espècie i un segon enllaç pel que fa a la classe Liliopsida, és a dir les monocotiledònies, una classe de la que formen part les orquídies.

Rhamnus alpinus L.

Dins el gènere Rhamnus, una de les espècies que trobem a Andorra és Rhamnus alpinus, el púdol. El seu fullatge és brillant, com envernissat. En ocasions es fa força gran, d’alguns metres d’alçada. La imatge és de la vall d’Incles, a uns 2000 metres. S’hi poden distingir algunes de les seves flors de color verd.

Orchis maculata L. (Dactylorhiza maculata (L.) Soó)

La família de les orquidàcies (Orchidaceae) és present a Andorra amb diverses espècies pertanyents a diferents gèneres. En aquest cas les imatges, preses a vora 2000 metres d’altitud a la vall d’Incles (Canillo) el juny de 2011, corresponen a Orchis maculata, pertanyent al subgènere Dactylorhiza segons s’indica a Flora Manual dels Països Catalans (Bolòs et al. 2005). També  segons aquesta  obra, cal dir que les espècies Orchis maculata, O. majalis, O. incarnata i O. elata, pertanyents les quatre al subgènere anteriorment citat, són molt polimorfes i s’hibriden entre elles, donant lloc amb freqüència a formes de transició.

Més informació:

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/6952.html

http://www.floraiberica.es/floraiberica/texto/pdfs/21_189_16_Dactylorhiza.pdf

Acacia dealbata

La familia Mimosaceae forma part de l’ordre Fabals. Aquest ordre conté espècies tan conegudes com la mongeta, de la família Fabaceae. És interessant el fet que les lleguminoses presenten nòduls a les arrels on es troben colonies bacterianes simbiotiques que capturen el nitrogen atmosferic i el posen a disposició de la planta i indirectament l’afegeixen al sistema sòl.

A Pontevedra vaig poder fotografiar l’Acacia dealbata, una mimosa procedent del sud d’australia que té un comportament invasor a la península ibèrica.

Acacia dealbata, Arbo, Pontevedra, juliol de 2008

Caltha palustris, flors daurades arran de l’aigua

Ranunculàcia d’ambients humits com fonts i vores de rierols, ens mostra a l’estiu les seves flors d’un viu color groc. Crida l’atenció també l’aspecte dels seus fruits en començar a madurar, en forma de petites càpsules verticals amb forma de flascó. Els podem observar en la segona imatge, al centre de la corol·la, envoltats ja d’estams pansits. Igual que passa amb altres especies de la família de les ranunculàcies, es tracta d’una planta que pot resultar tòxica.

Caltha palustris amb les arrels dins les aigues d’un rierol a l’Estall Serrer, Vall del Madriu, Andorra

La flor, formes geometriques de la natura

Enllaços:

herbarivirtual.uib.es

Dianthus deltoides, clavells al Madriu

Els clavells formen part de la família Caryophyllaceae, dins el gènere Dianthus. A la muntanya pirinenca en podem observar una bona pila. La foto següent es d’un Dianthus deltoides presa a la Vall del Madriu, Andorra, l’estiu del 2007.

Enllaços: ipe.csic.es

Aconitum napellus, la tora blava

La tora blava (Aconitum napellus), comuna a les nostres contrades, és una bonica planta tòxica pròpia de sols humits. Forma part de la família de les Ranunculàcies. La seva toxicitat és molt alta, podent causar la mort. Cal evitar inclús tocar-la, pel risc d’ingerir toxines al manipular aliments.

Les següents fotografies han estat preses a l’Estall Serrer, Vall del Madriu, Andorra, el juliol de 2007.

Observem les fulles, profundament retallades. El punt on es va pendre la imatge correspon a un terreny humit, de mollera, pròxim a una font.

Detall de la inflorescència

 Una de les flors, vista de cara

Perfil, mostrant la forma de barret que corona la flor

 Detall de l’interior d’una de les flors. S’aprecien clarament els òrgans reproductors: els estams, distribuïts circularment, i varis estigmes al centre.

Enllaços: 1, 2