Archive for Juny de 2007|Monthly archive page

Dia gris de pluja fina

De la finestra estant, observo els líquens de les teulades. Amenitzen per racons la foscor d´un taronja apagat fet de terra cuita. Dia gris de pluja fina. Lluminós però. Avui arriba l´estiu astronòmic, sembla que sortim de fet de la primavera. No m´amoïna, sé que aquesta humitat que embafa la claredat del sol porta verdor que contradiu el foc inoportú.

Frescor d´estiu disfressat d´altra cosa s´escola per la finestra mig oberta fins la meva pell. Sento. L´aparent malenconia del paisatge no es mes que barroc, al carrer, vora la via del tren, una pila d´ocells diversos anuncien la natura exultant bategant en l´entorn. Quina alegria que t´envaeix, et contagia, en fondre´s amb l´emoció constant en seguir els projectes d´una vida.

Camines per carrers que el temps sembla haver oblidat, racons que duen l´empremta d´altre gent, l´empremta d´un passat que ensenya per poc que parem a pensar-hi. Potser és nomes una impressió, un fruit inconcientment volgut de reflexions prèvies i llunyanes.

A la tarda sortiré a fer un volt, tocaré plantes per mi desconegudes, oloraré l´eucaliptus, gegant ambigu vingut fa temps a aquestes terres. Boscos de roures i de verd profund. Aigua, llenya, molses. De tant en tant passa el tren.

Aquí a Galícia, assegut davant l´ordenador, deixo passar els minuts inmers en el que l´exterior m´inspira. Dolçor de pluja que cau sobre les teulades i el meu pensament.

Anuncis

Pinguicula, plantes carnivores d´Andorra

Al capdamunt de la coma de Ransol, a Andorra, entre bosquets de pi negre, trobem petites molleres. Un dels seus habitants és una planta típica de les torberes. El seu color es viu, verd-groguenc i l´aparença es la d´una petita roseta. Aquesta petita planta supleix l´escassetat de nutrients minerals del medi on viu absorbint-los dels insectes que queden adherits a les seves fulles enganxoses. El gènere Pinguicula pertany a la família Lentibulariaceae.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Pinguicula sp amb una flor possiblement encara sense obrir
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Imatges de Pinguicula sp preses a la coma de Ransol el juny de 2007

 En les imatges anteriors possiblement es tracti de Pinguicula vulgaris o Pinguicula grandiflora. Caldrà observar la floració i mirar de prop les fulles per determinar-ho bé. També és apropiat consultar bibliografia de flora pirinenca per conèixer les especies habituals segons zones.

Enllaços: en.wikipedia.org, pinguicula.org, unex.es, valvanera.com, humboldt.edu

Àfrica: desenvolupament sostenible o camp d´experimentació?

Sovint sentim als mitjans de comunicació que tal organització o empresa ha donat tants milions pel desenvolupament rural a Àfrica en el marc d´una nova Revolució Verda. En aquest interessant article trobem informació sobre el que es pot amagar al darrere d’actituts aparentment humanitàries.

Copio aquest fragment de l´article anterior que resumeix molt bé la problemàtica:

Diamantino Nhampossa de la UNAC (unión nacional campesina de Mozambique) i de Vía Campesina a África, fou un dels primers ideòlegs després del Fòrum de Sobirania Alimentària a Mali. Segons ell, la Revolució Verda 2.0 és

una amenaça seriosa als pagesos, les llavors i les formes de vida dels pobles del continent. En lloc de reconèixer el ric coneixement que els homes i dones pageses han manejat per mil·lennis, la introducció de les llavors híbrides i els paquets tecnològics farà més mal encara als propis sistemes pagesos de producció

No n’hi ha per a menys. Algunes grans empreses han desenvolupat productes inquietants. Com a exemple podem citar el dels vegetals modificats de forma que les llavors que aquests produeixin siguin estèrils, per tant cal forçosament comprar llavors noves cada any a l’empresa que en té la patent. La descendència és estèril, el pagès depèn llavors de l’empresa proveïdora. La seguretat alimentaria depèn llavors d’unes quantes empreses. Alhora, què passaria si el comportament genèticament suïcida d´aquests vegetals modificats es transmetés a d’altres especies amb les que es poguessin hibridar?

Què passarà: s’expropiarà el dret a decidir de milions de camperols o bé es treballarà de forma conjunta amb ells? Passaran les dues coses alhora?

Narcissus poeticus, la grandalla

Un bon lloc per veure especies emblemàtiques de les valls d’Andorra és als boscos i pastures de la Coma de Ransol. Al voltant dels 2000 metres, en clarianes voltades de pi negre, es pot observar, entre d’altres, la grandalla, que també trobem a altituts inferiors.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Narcissus poeticus, imatge presa a la Coma de Ransol, l’11 de juny de 2007

El refugi de Cabana Sorda

Voltar per les muntanyes d’Incles no deixa indiferent

2889-68076

 

 

El refugi de Cabana Sorda, al peu del Mònjol i a tocar de l’estany. Quantes estones deixant passar les hores vora l’aigua, inundat de llum sota la brisa estiuenca d’una tarda qualsevol.

Remuntar les pendents d’herba, sortir a la collada i veure l’altra cara dels Pirineus, asseure’s sobre un dels montículs de rocs a 2500 metres. Tantes raons per estimar la muntanya. Anys enrere hi havia una figura feta amb granit que recordava el pas de Mossèn Cinto Verdaguer per aquestes valls formoses. Ara hi ha formigó en aquest mateix lloc, que ha reemplaçat les grandalles i trepitja la il·lusió de veure la muntanya algun dia respectada.

Cabana Sorda

Remenant dins l’ordinador, he trobat aquesta vista de la vall de Cabana Sorda en un dia esplèndid. La foto ja té bastants anys. S’observa a baix al centre la foscor de l’estret pas que el riu ha tallat a la roca, potser engrandint alguna fractura. El camí voreja aquest obstacle pels prats que veiem en primer terme a l’esquerra.

2889-68075

Al centre a la dreta apareix una important barra rocosa. Una cinquantena de metres més amunt apareix l’estany de Cabana Sorda, ocupant el fons del circ. Al seu costat es troba un refugi. Aixecant la mirada des de l’estany ens sorprèn la cresta de la Coma de Varilles. El Pic del Mònjol a la dreta ens convida a remuntar les inclinades pastures…