Continuant

Bé, fa mesos que no escric res, es veu que va a temporades, com les estacions. No he sortit gaire a la muntanya aquest darrer estiu, almenys no tant com m’hauria agradat. Vaig pujar un cop més a la Portelleta al juliol, en aquesta ocasió amb el Franc. La capçalera de la vall del Madriu és magnífica, així com ho és la resta de la vall.

El treball de final de carrera el vaig defensar ja fa uns dies, en una tarda que ara ja sembla tan llunyana… I ara toca continuar, en principi fent un segon cicle que ara mateix no em vé pas gaire de gust. Deixarem passar les vacances, possiblement merescudes, per tal d’enfocar-ho amb més objectivitat.

Les festes nadalenques ja són aquí. Un any més retrobarem pel carrer antics companys que feia temps que no veiem, persones que sorgeixen de l’oblit, sovint per retornar-hi. I és que com passa el temps… sembla que fos l’any passat que em passejava pel pati del Lycée. Recordo la llum de mig matí, asseguts als bancs pintats de vermell, la gent, els companys, els encerts, els errors, les ocasions perdudes, fragments de converses, neguits, il·lusions, les finestres de les aules on passaven les hores… Massa anys han passat, i encara, de tant en tant, la nostàlgia em captiva.