Medecorba pels estanys Forcats

Un dia esplèndid el passat 15 de setembre. Vaig assistir com a guia en pràctiques a una sortida del club pirinenc al cim del Medecorba (2914 m). Boscúries, landes d’abarset, pastures brillants sota el sol, extenses superfícies rocoses i el blau dels estanys.

El bosc muntà d’avellaners, boix i pi roig no va trigar gaire a quedar enrere. Un cop al Pla de l’estany, la temperatura va anar canviant. Remuntant el vessant fins passar sobre les cascades, s’apreciava amb claretad la superfície de l’antic estany, ara colmatat i convertit en una planícia conquerida per la vegetació de pastura.

Si us atureu una estona a vora els rierols que travessa el camí podreu observar vegetació pròpia d’indrets aigualosos d’alta muntanya. Vigileu on poseu el peu, hi ha una mica de pendent. Aquests rierols es precipiten unes desenes de metres enllà per damunt d’un gran penyasegat formant unes caigudes d’aigua molt agradables de veure des del camí, com segurament haureu observat una estona abans. Aquest indret tan agradable en època estival esdevé perillós un cop nevat a causa del risc d’allau que genera aquí la forma del relleu i la pendent.

El camí remunta un llom i es dirigeix cap a un collet. Al fons d’una clotada, al nord del camí, hi havia encara una pala de neu el dia que vam pujar. Passat el collet, entrem en un nou escenari. Els estanys Forcats dormiten al fons del circ defensat per les parets de la Roca Entravessada i del Medecorba. La llum del migdia omple l’immens paratge. Al sud del primer estany, una pala de neu llisca fins a les aigües. Cal travessar-la amb prudència. Desprès, el camí desfila sobre les grans roques d’esquist. Els seus plegaments tortuosos són testimonis d’èpoques llunyanes, com sorgides de les profunditats per enfilar-se cap a l’atzur. A mitja pujada apareix esplèndid el segon estany, cobert en part encara per immensos blocs de glaç surant sobre les aigues color blau polar.

P1400755_1000Circ glacial dels Forcats

P1400759_1000

Des del coll, entre els dos grans cims, el paisatge s’obre en direcció a la veïna Catalunya. S’observen ara els estanys de Baiau. El vent es fa present, la sensació de fred s’accentua. Ens afanyem a pujar en direcció al cim. Mica a mica, buscant el millor pas dins el roquissar, ascendim fins al Medecorba. Les vistes són impressionants. Davant nostre, la vall de Soulcem, la Pica d’Estats, Baiau, la Roca entravessada, el Madriu al sud est, la Serrera, el port del Rat. Just darrere el Medecorba, al nord oest, veig un cim que em resulta espectacular per la seva forma cònica i la disposició de les grans roques que hi afloren, caldrà tornar-hi.

P1400768_900Vessant del Medecorba
P1400793_1000Pica d’Estats, al centre
P1400796_1000Aneto i glaciar de la Maladeta, al fons
P1400797_retall_1000Vall de Solcem sota la boira

Un mar de núvols cobreix, immens, l’horitzó cap a l’Occitània sota un cel blavíssim. La glacera del a Maladeta sembla veure’s en la llunyania. La nit passada va pedregar, i, com si d’una nevada es tractés, multitud de boletes de glaç s’amuntegaven en cordons al vessant nord del Medacorba mentre que a la part andorrana, solana, ja gairebé no en quedava.

Baixem a poc a poc, procurant no fer lliscar pedres pendent vall. Davant nostre, el vessant de la Roca Entravessada imposa respecte. De tornada dinem prop d’una bassa penjada sota el coll, a recer del vent. El retorn es va fer pel mateix camí que el de pujada, deixant enrere a poc a poc el domini de la roca i el glaç, els herbeis lluents al vent i els esquitxos dels rierols fins endinsar-nos un cop més dins el silenci del bosc.

P1400774_1000Panoràmica des de la collada dels Forcats

Ophrys speculum

Les flors d’algunes orquídies tenen formes sorprenents. És el cas de la Ophrys speculum, anomenada mosques blaves segons llegeixo a la Flora manual dels Països Catalans. Ara que, ben mirat, hi ha alguna flor que no sigui sorprenent vista de ben a prop?

P1130963_retall_800

L’exemplar de la imatge es trobava al Segrià, no gaire lluny de Lleida. La forma de la flor imita un insecte concret, esperant que aquest hi vagi i transporti les bosses de pol·len fins a una altre flor. Com s’arriba a aquest extrem d’especialització, aquesta mimesi increïble?

Sota terra, les orquídies presenten tubercles que els permeten sobreviure durant l’època desfavorable i reaparèixer quan les condicions milloren.

Pel que fa a les orquídies de les nostres contrades, a l’associació ADN es va publicar ja fa uns anys un llibret que recull les diferents espècies d’Andorra, amb el títol “Andorra Orquídies Orchidées Orquideas Orchids”. Si el voleu consultar, us podeu posar en contacte amb aquesta associació a través de la seva web i també el podeu trobar en algunes biblioteques.

Tulipa sylvestris subsp. australis

Les tulipes, tan apreciades en jardineria, es poden trobar també en estat silvestre a les muntanyes d’Andorra. Els exemplars de les imatges són de Rialb, Ordino, del passat 15 de juny. Es tracta de la tulipa silvestre (Tulipa sylvestris subsp. australis). Com la resta de tulipes, forma part de la família de les liliàcies, de la mateixa manera que les cebes, l’àloe, el veladre, el galzeran o el còlquic dels Pirineus. La podem trobar en diferents estatges des de terra baixa fins a bastant més de 2000 metres d’altitud.

P1390766_800

P1390784_600

P1390775_retall

Orchis ustulata

A mitjans de juny, vaig fotografiar entre Ordino i Sornàs la orquídia de la imatge, Orchis ustulata. Es pot trobar a Europa en espais més o menys oberts, en aquest cas a la vora del camí en una zona de prats.

P1390754_retall

P1390755_retall

Afegeixo un enllaç amb més dades sobre aquesta espècie i un segon enllaç pel que fa a la classe Liliopsida, és a dir les monocotiledònies, una classe de la que formen part les orquídies.

Volta sobre Xixerella

Resseguint la carretera que puja a l’estació d’esquí d’Arinsal de La Massana arribem a una corba (una de les situades més a l’est) amb una mica d’aparcament. Des d’allí hi ha un camí que puja en direcció al coll de Turer. I en part això és el que s’ha fet aquest matí de juny en una sortida de la formació de guiatge en muntanya de l’EFPEM. Cap a les 6h30 guanyàvem alçada pel camí costerut fins travessar el fons del tàlveg i una zona on crida l’atenció l’absència d’arbres de certa dimensió: és una zona de pas d’allaus.

A partir d’aquí, el camí es fa més planer, travessem una obaga amb abundància d’abarset, nabiu, pa de cucut, i algun buixol, soldanel·la, saxífragues d’ombra, falgueres com el blècnum, barrejats dins l’ambient ombrívol del sotabosc d’una pineda de pi negre amb avets.*

En poca estona deixem enrere el bosc i remuntem la carena entre aquesta obaga i la solana de Xixerella, passant el límit del bosc. Som sota l’Alt de la Capa, la vista és amplia. Ahir encara va nevar, deixant un polsim glaçat sobre els vessants més alts. Un juny dels que ja no es troben.

P1390694_retall

A la imatge anterior, Alt de la Capa i voltants. A part de la neu que ha quedat de l’hivern, es veuen vessants enfarinats en els dies anteriors.

P1390699_retall

Encara queda molta neu en altitud. A la imatge, a sota de la nostra posició hi ha Xixerella. En segon pla, a la dreta, s’observa l’estació de Pal. Just darrere seu, cim del Carroi. Al fons i des de la dreta, zona de Prat Primer amb el Pic Negre, cap a l’esquerra Torre dels Soldats, Raconada de la Maiana amb la cresta dels Estanyons i el Madriu a sota, Tosa del Braibal al treç esquerra culminant la solana del Madriu.

* pa de cucut: Oxalis acetosella, buixol: Anemone nemorosa, soldanel·la: Soldanella alpina, saxífraga d’ombra: Saxifraga umbrosa, blècnum: Blechnum spicant

Tríptic informatiu sobre la budleia a Andorra

Ara fa unes setmanes apareixia un tríptic informatiu del Govern d’Andorra sobre la budleia (Buddleja davidii) del que he pogut elaborar continguts (text i imatges). Aquest tríptic s’ha distribuït en format paper i és també consultable en format digital al web de Patrimoni natural de Govern.

L’objectiu del tríptic és informar sobre aquest arbust, al·lòcton i amb comportament invasor a Andorra, originari de l’àrea del Tibet i Xina que a Andorra s’ha utilitzat com a ornamental en jardins i espais públics. Apareix, formant en ocasions bosquets densos, fonamentalment en espais amb certa alteració situats per sota dels 1400 metres d’altitud. L’ambient més habitual són les riberes, uns espais de gran interès ecològic que han patit amb massa freqüència l’impacte de les activitats humanes (reducció de l’espai del riu i aixecament de murs de contenció, eliminació del bosc de ribera per fer-hi construccions, canalitzacions, etc) que els han artificialitzat i han afavorit l’establiment d’espècies exòtiques com la budleia.

Si voleu més informació sobre aquesta especie podeu consultar, per exemple, la pàgina 243 del pdf d’un treball sobre la flora exòtica d’Andorra que vaig concloure el 2010. Cal remarcar que actualment des de Govern s’efectuen mesures de control d’aquesta espècie en diferents espais de ribera del país com són el riu d’Ós i el gran Valira. Esperem que en el futur puguem gaudir, en aquells llocs que han estat alterats, d’unes riberes en millor estat de conservació.

portada_triptic_budleia

De la Plana a Font-Verd, una sortida al Madriu per una tarda d’abril

Les temperatures primaverals ja van arribant, així que aquesta tarda he pogut pujar fins a Font-Verd en samarreta (també duia bambes, però encara és massa aviat per això, hi ha clapes de neu des del roc de l’Estall). Per baixar ja tocava posar-se màniga llarga. He aprofitat la volta per fer alguna fotografia.

P1390325_1000

Des de més amunt del pont Sasanat estem ja prou enlairats com per veure força cims del nord-oest del Principat. Al centre, el Coma Pedrosa. Encara queda molta neu aquest abril.

P1390357_1200

Als prats dels voltants d’Entremesaigues floreix ja el safrà de muntanya (Crocus vernus).

P1390343_retall_1000

Dins la flor s’amaguen els 3 estams característics de la família Iridaceae. Entre aquestes peces emissores de pol·len trobem un estil amb l’extrem dividit en tres estigmes. En aquestes dates comença ja a guarnir els prats de les fondalades amb multitud de taques lilàcies o blanques, que aniran pujant en altitud conforme arriba la primavera als prats de major alçada. Les fulles porten una línia central blanca. Si apareix tant de sobte just en acabar l’hivern, és gràcies a haver passat l’hivern en forma de bulb dins el sòl. En millorar les condicions, disposa de reserves suficients com per florir ràpidament formant una flor de considerables dimensions respecte el tamany de la planta.

P1390322_1200

A les roques assolellades no és difícil trobar representants del gènere Sedum, els crespinells, sorgint d’alguna escletxa en companyia de líquens o molses. Es tracta de crassulàcies, plantes amb fulles d’aspecte inflat i plenes d’aigua, amb un tipus de metabolisme diferent del de bona part de la resta de plantes del seu entorn.

P1390364_1000

Ja ens trobem al desglaç i les aigues del Madriu guanyen cabal, escolant-se entre els blocs en forma de petites cascades.

P1390391_1000

P1390396_retall_1000

Al sotabosc viu una planta que inicia la floració durant l’hivern: el marxívol  (Helleborus foetidus). les flors d’aquesta ranunculàcia destaquen sobre la fullaraca del bosc malgrat ser d’un color verd groguenc. A casa nostra és freqüent en boscos caducifolis com per exemple les rouredes de la obaga d’Andorra la Vella i Escaldes.

Des del Roc de l’Estall, si mirem en direcció a la solana veurem les canals d’allau que baixen de la Tossa del Braibal, tallant el bosc de pi negre. Les allaus de neu i les baixades de roques renoven constantment la vegetació que s’hi fa. En aquests indrets no es troben arbres gaire vells, ni tampoc arbres poc flexibles que es trenquin i que no rebrotin com els passa als nostres pins a partir de pocs anys de vida. Al seu lloc trobem caducifolis com els avellaners. A la imatge s’aprecia bé la importància de la massa de caducifolis a la base de les canals d’allau així com una renglera que ressegueix la canal de la dreta.

P1390403_1000

Sobre el Roc, l’aigua que regalima omple les concavitats de la roca granítica formant petits tolls. La granota roja (Rana temporaria) ho aprofita per pondre-hi els ous. Les postes, en forma d’aglomerats gelatinosos, inicien ja el seu desenvolupament malgrat la fredor de les aigües. A la fotografia es pot observar que els ous ja han experimentat varies divisions.

P1390411_retall_1200

A partir d’aquí, en direcció al refugi de Font-Verd, el camí es trobava cobert per plaques de neu freqüents.

P1390430_1000

En poca estona arribem a Font-Verd, on trobem una font d’aigües molt fredes. Allí l’aigua varia pocs graus la seva temperatura entre l’estiu i l’hivern, de manera que les plantes que hi creixen no troben una diferencia tan acusada entre estacions com ho fa la resta. En ple hivern hi trobarem plantes ben verdes.

P1390443_1000

P1390433_1200

P1390449_retall_1200

Una sortida gratificant per una tarda d’abril, com un bany de llum, d’imatges de bosc, de muntanya. Et canvia, com canviaran aquests paisatges amb l’avenç del desglaç i l’aparició de les primeres flors. Fins llavors!

Rhamnus alpinus L.

Dins el gènere Rhamnus, una de les espècies que trobem a Andorra és Rhamnus alpinus, el púdol. El seu fullatge és brillant, com envernissat. En ocasions es fa força gran, d’alguns metres d’alçada. La imatge és de la vall d’Incles, a uns 2000 metres. S’hi poden distingir algunes de les seves flors de color verd.

P1150641_incles_1000

Accés a particions en format ext3 des de Windows

Si tenim un ordinador on hi ha instal·lats diferents sistemes operatius, com per exemple Linux i Windows, en ocasions pot ser útil poder accedir a la partició d’un des de la d’un altre. Accedir particions en format fat o NTFS des de Linux (per exemple Ubuntu) és directe, però llegir particions amb el sistema de fitxers ext3 des de Windows (xp en aquest cas) requereix afegits.

Des de un Linux com per exemple Ubuntu podem accedir les particions en els diferents formats de Windows, però no al revés, almenys en xp. Una opció si volem accedir-hi sense arrencar el sistema Linux (segurament dins una maquina virtual es podria fer tranquilament) és el programa Ext2Fsd (http://www.ext2fsd.com/), és de codi obert i permet accedir ext3 i ext4 (només he provat el primer).

Durant la instal·lació no hi ha gaires opcions, deixem com està. Et demana si vols que carregui les particions disponibles al acabar d’instal·lar, si tenim els disc dur connectat (en cas de ser per exemple un disc dur extern), triem ok. Llavors veiem les particions, assignem un nom a la unitat, per exemple la M: i desem (es pot fer des del llistat, seleccionant la unitat amb boto dret i show properties al menú, botó Mount Points, botó Add i aquí trieu la opció que més us convingui, podeu fer que es desi el que s’ha triat per la partició o que només sigui disponible per la sessió actual si trieu la primera opció disponible). Cal activar el servei: tools al menú superior -> Service management -> Start.

Si volem escriure a la partició, a part de poder llegir, cal fer botó dret a la unitat que volguem dins el llistat, seleccionar Ext2 Management i desactivar la opció Mount volume in readonly mode.

Fongs de l’exposició de l’IEI del 2008 – 3a part

Darrera part de les fotografies fetes durant l’exposició sobre fongs de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Podeu consultar també la primera i la segona part. Entre d’altres, hi ha imatges de bolets gelatinosos i també de bolets de soca, uns bolets de consistència dura que s’alimenten de la fusta d’arbres morts o debilitats.

Divisio Basidiomicets (Basidiomycota)

Classe Agaricomycets

Ordre Polyporals

Fomes fomentariusFomes fomentarius

Fomitopsis pinicolaFomitopsis pinicola

Funalia trogiiFunalia trogii

Ordre Russulals

Lactarius controversusLactarius controversus

Lactarius deliciosusLactarius deliciosus

Lactarius vellereusLactarius vellereus

Russula nigricansRussula nigricans

Stereum hirsutumStereum hirsutum

Ordre Thelephorals

Boletopsis leucomelaenaBoletopsis leucomelaena

Sarcodon imbricatusSarcodon imbricatus

Ordre Tremellals

Tremella mesentericaTremella mesenterica

Ordre Tricholomatals

Hygrophorus roseodiscoideusHygrophorus roseodiscoideus

Enllaç a la secció de micologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs,

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.