Pardals

   Hi ha un cedre davant meu. Les seves branques, elegants, toquen un altre arbre, despullat per l’hivern. Darrere la vidriera, els pardals s’esmunyen gràcils de branca en branca mentre a la llunyania del carrer veí una filera d’arbres que no sabria des d’aquí reconèixer configura un seguit d’esferes de verdor, donant vida a la ciutat.

   Voltat de llibres, endreço el correu, observo l’estança de la biblioteca, la gent. Deixo passar el temps. Alumnes i professors van passant, amunt i avall. Els ordinadors conformen una especie de ferradura amb el jardí al capdamunt. Llançant mirades efímeres a dreta i esquerra és fàcil imaginar que està fent cadascú. El company de classe que somriu llegint una pàgina graciosa, la noia de jersei verd que s’enduu la mà a la boca en un gest alhora reflexiu i preocupat pel treball que té que fer, i el més divertit és saber que molts d’ells estan realitzant ara el mateix exercici que jo.

   Un parell de tórtores han aterrat sobre els arbres del davant. Desconec el que s’estaran explicant. Finalment marxen carrer enllà, igual que jo.

The secret house

   Ahir a la nit vaig acabar de llegir aquest llibre de David Bodanis, en la seva traducció “Los secretos de una casa”, que es pot trobar a la biblioteca pública de Govern. L’autor s’esplaia descrivint a escala microscòpica el que succeeix en una casa mentre els inquilins s’ocupen de les seves tasques quotidianes sense adonar-se de res. Bacteris flagel·lats que fugen a gran velocitat damunt d’una taula humida, partícules flotants que triguen dies en arribar al terra, tribus d’àcars que colonitzen teixits assaborint la nutritiva pols, desperfectes nanomètrics que es produeixen en els materials més inversemblants cada cop que els usem son alguns dels temes que aquesta novel·la científica tracta amb força rigor i algunes il·lustracions. Entretinguda i instructiva.