Archive for Juny de 2011|Monthly archive page

Ensagents

Sortida a Ensagents

Dels Cortals d’Encamp a Ensagents, varem fer amb en Franc el passat 18 de juny un recorregut molt interessant des de les formacions de coníferes subalpines, fonamentalment pi negre, fins als prats alpins al voltant dels estanys que trobem a la capçalera. El dia es va iniciar una mica gris, alguns nuvols alts entelaven el cel fent caure sobre nostre una llum força apagada però mica a mica la situació va millorar. Es un indret agradable on, amb poc temps de pujada, ens podem plantar en un ambient d’alta muntanya on la roca i la vegetacio adaptada a aquestes condicions extremes són omnipresents.

L’inici del recorregut comença a tocar d’una finca amb moviments de terra que llinda amb la carretera dels Cortals. Seguim pujant i cap a la dreta apareix el sender. Deixem enrere els efectes de l’urbanisme. El camí s’endinsa en la boscuria i ens mena en una suau pujada cap als prats vora el pas de la Clau.



El sender s’enfila pel bosc de pi negre, travessa alguna mollera, ara lluent sota el sol de migdia, s’apropa al rierol en alguns moments. A la dreta, apareixen bosc enllà els cingles ferèstecs que ens acompanyaran en el nostre periple, forçant-nos  gairebé a fixar la mirada en el seu granit imponent.

Ja gairebé arribant al límit natural del bosc, trobem a la vora d’un rierol el refugi d’Ensagents, envoltat d’herbei. Les seves 10 places, estufa i disponibilitat d’aigua en fan un bon indret per passar la nit.

Desprès de dinar al refugi, fent una merescuda pausa a l’ombra, seguim amunt cap als estanys d’Ensagents. Triem de caminar en aquest cas sense seguir cap camí, voltant per la capçalera de la vall, entre grans roques i claps de gramínies.

Franc in action.

Les plantes d’ambients alpins han d’aprofitar el curt estiu al màxim. Aquí i allà trobem flors vivament acolorides com és el cas de les gencianes.

Gentiana acaulis

Gentiana verna

Ens sorprén darrere un turó un petit estany d’aigues poc fondes i calmades.

Més amunt, voltats de molleres es troben els estanys d’Ensagents.

Emprenem des d’aquí el camí de tornada, dirigint-nos de nou cap al refugi d’Ensagents, anant ara pel dret. Retrobem d’altres plantes singulars entre el rocam.

Lotus corniculatus

Botrychium lunaria, una curiosa falguera de muntanya.

Passat el refugi, retrobem el camí que hem recorregut durant el matí. Tot i no fer un itinerari circular, el retorn no es fa gens aburrit. Durant el retorn, al marge d’admirar el paisatge, olorar el bosc i deixar volar la imaginació, podem aprofitar per pendre unes darreres imatges. De fet, podem passar mil vegades per un mateix camí i sempre hi hauria elements nous que ens cridaran l’atenció.

Racons de plàcida baixada.

Gerdera (Rubus idaeus)

Nabiu (Vaccinium myrtillus)

Pinguicula, una curiosa planta carnívora de les molleres dels espais de muntanya


Vistes en direcció a Encamp. En segon pla apareix la collada de Beixalís, amb algunes pastures destacant-se dins el bosc, amb el pic de Padern a l’esquerra i el Bony de les Neres a l’extrem dret. Al fons, a l’extrem esquerre trobem el pic de Carroi i la serra d’Enclar. Gairebé a l’extrem dret veiem el pic de Coma Pedrosa.

Un darrer esguard enrere.

Vista en direcció a Escaldes-Engordany i Encamp (La Massana quedaria al centre darrere la primera línia de muntanyes), des del camí, a pocs minuts d’arribar de nou a l’inici de la sortida.

I fins aquí aquest recull fotogràfic de l’entorn d’Ensagents, un lloc maco que es pot visitar en sol dia sense haver de córrer. Queda pendent per més endavant refer aquest itinerari i pujar al pic d’Ensagents i cims dels voltants!

Anuncis