Archive for the ‘Viatges’ Category

Galícia

Aquests dies estic a Galícia, a Arbo, passant unes mini-vacances. Pensava que seria més humit, més fred, es veu que els temps canvien i el clima atlàntic no és el que era… fa molta calor, i el bosc està més aviat sec. Els incendis semblen ser més aviat habituals, de fet aqué a la vora, el bosc, de pins, estè cremat de l´any passat. El sotabosc estè molt verd, sort en té d´aixó el sól, sino l´erosió de les plujes se l´enduria ràpidament. De fet, veient l´exuberancia de la vegetació, es nota ràpid que el clima és força humit durant la resta de l´any: els troncs de molts arbres son impressionants.

Ahir vam estar voltant prop d´un brollador d´aigua minero-medicinal rica en ferro a Portugal, que queda al costat. Es cert que és rica en ferro: com hem van dir, al cap d´unes hores el vaset d´aigua que ens van donar pren un tó groguenc, suposo que típic de l´oxidació dels ions ferrics. La vaig provar, de fet vaig veure´n un vas plé però ostres, quin gust! Va ser dificil pero era un repte en aquell moment.

No recordava haver vist mai un eucaliptus i aquí n´hi han a carretades. De seguida vaig reconeixer les fulles, suposo que les hauria vist feia temps en algun llibre de botanica, no se. De fet, ara recordo que vaig llegir coses sobre aquest arbre al bloc que tinc als links de la dreta, al d´amics arbres. Es veu que afecten les capes superficials del terreny degut als continguts de les seves fulles. No recordo pas que fos una especie autoctona, em sembla que es va introduir sota les ordres de la unio europea per tal de fer pasta de paper. A canvi es van carregar el bosc original, com també es va fer durant els anys de la dictadura en que es van plantar moltes zones amb pins, especies pirófiles, agreujant el risc d´incendi.

El lloc es molt maco, hem sembla que tornaré si puc. El riu es cabalós, discorre sobre una zona granitica, igual que la del Madriu a Andorra. Sorpren veure les cases dels poblets fetes amb blocs de granit, fins i tot blocs de granit en forma d´estaques rectangulars es troben clavats al terra sostenint enparrats de les vinyes. Per sort aquests dies no han sigut dels mes caniculars i a la nit es dorm bé. La gent es amable en general, almenys la que he conegut. Tornant al tema dels arbres, n´he vist de potser mes de 40 metres i troncs de mes de dos metres de diametre. Uns creixements impressionants. Estaria be de comparar una estació forestal d´aquí amb una de Lleida, de la plana, amb un clima bastant continental. El viatge en cotxe s´ha fet bastant llarg, 1136 km, pero val la pena.