Archive for the ‘Diversos’ Category

Camp de treball a Andorra

L´11 de juliol de 2007 s´inicia el Camp internacional Vall del Madriu-Perafita-Claror. Durant tres setmanes és faran múltiples activitats. Personalment, hi seré com a responsable d´un dels campaments, el d´Estall Serrer. Segur que serà enriquidor: farem millores de camí amb pedra seca, caminades de nit, visites variades a fargues i altres indrets d’aquestes valls. Si algun dels companys blocaires o altres lectors ocasionals del bloc volen passar algun dia a veure les  activitats de restauració o  assistir a tallers  com per exemple l’elaboració d’un herbari a 2000 metres d’alçada, seran els benvinguts. Si algú té entre 18 i 25 anys i s’hi vol inscriure, encara hi és a temps trucant al despatx de la UNESCO a Andorra o al correu cnau.unesco@andorra.ad, les dades d’inscripció surten aquí.

En el marc de la preparació de les activitats ja mencionades, aquesta darrera setmana vam fer dues sortides per la zona. Es van triar exactament els punts autoritzats d’acampada. De la mateixa manera es van identificar els sectors on s’intervindrà en els tallers dedicats a la millora de vies i equipaments. Aquests consistiran en la restauració de petits sectors dels camins de sota l’estany de la Nou i del de la Maiana des d’Estall Serrer (malmesos pel pas de vehicles rodats i amb forta erosió), també la millora de l’accés a l’aigua al refugi de l’Illa així com la recuperació d’un punt de pas mitjançant una palanca de tres troncs sobre el riu Madriu a l’alçada de l’Estall Serrer que actualment està força malmés.

Anuncis

Dia gris de pluja fina

De la finestra estant, observo els líquens de les teulades. Amenitzen per racons la foscor d´un taronja apagat fet de terra cuita. Dia gris de pluja fina. Lluminós però. Avui arriba l´estiu astronòmic, sembla que sortim de fet de la primavera. No m´amoïna, sé que aquesta humitat que embafa la claredat del sol porta verdor que contradiu el foc inoportú.

Frescor d´estiu disfressat d´altra cosa s´escola per la finestra mig oberta fins la meva pell. Sento. L´aparent malenconia del paisatge no es mes que barroc, al carrer, vora la via del tren, una pila d´ocells diversos anuncien la natura exultant bategant en l´entorn. Quina alegria que t´envaeix, et contagia, en fondre´s amb l´emoció constant en seguir els projectes d´una vida.

Camines per carrers que el temps sembla haver oblidat, racons que duen l´empremta d´altre gent, l´empremta d´un passat que ensenya per poc que parem a pensar-hi. Potser és nomes una impressió, un fruit inconcientment volgut de reflexions prèvies i llunyanes.

A la tarda sortiré a fer un volt, tocaré plantes per mi desconegudes, oloraré l´eucaliptus, gegant ambigu vingut fa temps a aquestes terres. Boscos de roures i de verd profund. Aigua, llenya, molses. De tant en tant passa el tren.

Aquí a Galícia, assegut davant l´ordenador, deixo passar els minuts inmers en el que l´exterior m´inspira. Dolçor de pluja que cau sobre les teulades i el meu pensament.

Àfrica: desenvolupament sostenible o camp d´experimentació?

Sovint sentim als mitjans de comunicació que tal organització o empresa ha donat tants milions pel desenvolupament rural a Àfrica en el marc d´una nova Revolució Verda. En aquest interessant article trobem informació sobre el que es pot amagar al darrere d’actituts aparentment humanitàries.

Copio aquest fragment de l´article anterior que resumeix molt bé la problemàtica:

Diamantino Nhampossa de la UNAC (unión nacional campesina de Mozambique) i de Vía Campesina a África, fou un dels primers ideòlegs després del Fòrum de Sobirania Alimentària a Mali. Segons ell, la Revolució Verda 2.0 és

una amenaça seriosa als pagesos, les llavors i les formes de vida dels pobles del continent. En lloc de reconèixer el ric coneixement que els homes i dones pageses han manejat per mil·lennis, la introducció de les llavors híbrides i els paquets tecnològics farà més mal encara als propis sistemes pagesos de producció

No n’hi ha per a menys. Algunes grans empreses han desenvolupat productes inquietants. Com a exemple podem citar el dels vegetals modificats de forma que les llavors que aquests produeixin siguin estèrils, per tant cal forçosament comprar llavors noves cada any a l’empresa que en té la patent. La descendència és estèril, el pagès depèn llavors de l’empresa proveïdora. La seguretat alimentaria depèn llavors d’unes quantes empreses. Alhora, què passaria si el comportament genèticament suïcida d´aquests vegetals modificats es transmetés a d’altres especies amb les que es poguessin hibridar?

Què passarà: s’expropiarà el dret a decidir de milions de camperols o bé es treballarà de forma conjunta amb ells? Passaran les dues coses alhora?

Sèrie detrítica

Això sí que son macarrons, la resta, son històries.

Sovint en efectuar obres es té poc tacte en la reubicació del material sobrant. Foto en unes pastures sota la carretera del Coll d’Ordino, 500 metres desprès del coll en direcció a Canillo.

El retorn

Que bonic l’inici de semestre, el retorn a les classes, la ciutat, els amics. Quant vaig sortir del cotxe aparcat vora la seu vella el primer que vaig reconèixer es aquesta olor de camp que distingeix les zones on es cultiva la terra. De fet, el que vaig pensar es en l’expressió “fem condensat”, però es de bon rollo.

Que be que s’esta en aquesta universitat, no se si ho dic per comparació amb la d’Andorra o perquè es així, però es lo que hi ha. Aquest semestre podré comprovar si el rendiment es directa o inversament proporcional a la pressió exercida pel nombre d’hores de classe, tenint en compte que tinc feina de 8 assignatures… Es un gran què contra l’aburriment. Llàstima de matemàtiques, sempre fent tendir la paciència a zero quant els mesos s’apropen a juny.

Durant aquest semestre faré diversos tombs pel Barranc de Santa, a l’est de la Pobla de Segur, si algú s’anima ja ho sap, es una zona de cingleres dec conglomerats rogencs, voltors planejant sobre boscúries de pi blanc, fonts discretes, rierols adormits esperant el proper ruixat i persones com jo, amb un treball d’hidrologia on calcular el cabal màxim que podria generar el barranc. El moment mes divertit serà quant mesurem el volum sota els ponts i ho comparem amb els càlculs de cabal màxim en 500 anys, pot haver-hi sorpreses. (algú s’atreveix a fer-ho a Andorra?)

Queda pendent la sortida en raquetes, Manu t’apuntes? Ja tinc ganes de passejar sobre la neu aquest hivern, que tal amb lluna plena Franc? M’encanta, mai mes ben dit, la llum de la lluna caient sobre les bordes de Ramio mentre passem pel camí fent cap a Font Verd. Fa uns anys, passàvem ben a prop de La Farga, amb un company que vaig enredar per anar a la Maiana. La nit, poc a poc, ens va anar caient a sobre, i amb prou feines es distingia amb claredat la silueta d’un bou sobre el color dels prats del mes d’octubre. Vaig decidir baixar per l’Estall Serrer: un bosc de pins, enfosquin-se gradualment s’estén sota el cim. El vam travessar, de pressa. Amb compte, ens vam enfilar sobre un gran tronc que jeia endormiscat sobre el riu Madriu, ja massa fred per permetre’s de caure-hi. Desorientats al entrar dins el bosc de fons de vall a causa del frontal, que et permet veure-hi en un petit cercle, oblidant la resta, van passar uns llargs segons fins trobar el camí. Alleujats vam enfilar la direcció a casa mig caminant, mig corrent.

Poc a poc vam anar avançant dins el bosc, temerosos de perdre el camí i haver de fer nit al ras. Anava reconeixent cada rierol que travessàvem d’altres caminades, tranquil·litzant al meu company, que no havia anat gaire a la muntanya, i a mi mateix. L’emoció era gran davant la bellesa alhora mineral i orgànica de la vall, amb el silenci, els sorolls dispersos, el fred, fins que, en un moment donat, vam sentir quelcom semblant a la por. Vam veure un parell d’ulls quiets entre els pins reflectir la llum del meu frontal, no sabria dir que era, tampoc vam atansar-nos-hi, potser hagués estat el darrer cop…