Petxines de muntanya

L’any 2006, si no recordo malament, vaig agafar un grapat de sorra de la font que hi ha a Font Verd. Aquesta font allibera un generós cabal d’aigua nitida i molt freda. Discorre sobre un llit d’arenes granitiques, d’un color molt clar que atreu la mirada i l’encaixa entre les vores verdissimes de plantes que hi enfonsen llurs arrels. Tenia curiositat per coneixer quins eren els invertebrats que habitaven aquell indret, qui sap quins tricòpters s’hi amagarien. Un cop a casa, vaig dipositar dins el meu aquari aquell grapat de sorra que curosament havia baixat fins a Escaldes, col·locat dins una bossa de plàstic. La sorra, clara i brillant, va anar descendint i recobrint una part del substrat que ja hi havia, més fosc, portat previament d’un altre lloc.

Al cap d’uns quants dies, vaig tenir sorpresa. Al fons d’un filtre, a l’interior del recipient de parets transparents, s’observaba una forma arrodonida, d’escasos milimetres i de coloració molt clara. M’ho vaig mirar de més a prop. S’apreciaven clarament dues minuscules valves entreobertes. Era doncs un mol·lusc bivalve, una petxina mil·limètrica. Gairebé no podia creure-m’ho, però tampoc podia dubtar-ne, es trobava al meu propi aquari. D’on havia sortit? Podia provenir de les sorres dutes feia poc de Font Verd o bé del substrat que havia portat anteriorment d’altres llocs en diverses ocasions. L’inici dels curs universitari arribà inexorablement i ja no vaig tornar a pujar a Font Verd aquell any.

Arribat l’estiu del 2007, vaig anar a fer una sortida amb un company, el Carles. Vam enfilar-nos pel bosc del Rodol. Entre pins i avets, fent fotografies d’alló que copçava la nostra atenció, vam anar a sortir a Perafita i a l’estany de la Nou. Un cop allí vam fer una volta a l’estany. Sempre m’havien  cridat l’atenció els troncs de pi negre submergits a les vores. Observant el fons, a prop d’uns esparganis en floració, em va sorpendre veure uns minúsculs fragments blancs que destacaven a uns quants centímetres de la superfície sobre el color fosc dels troncs. Van resultar ser, com a Font Verd, closques d’un bivalve d’aigua dolça del gènere Pisidium.

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: