Pardals

   Hi ha un cedre davant meu. Les seves branques, elegants, toquen un altre arbre, despullat per l’hivern. Darrere la vidriera, els pardals s’esmunyen gràcils de branca en branca mentre a la llunyania del carrer veí una filera d’arbres que no sabria des d’aquí reconèixer configura un seguit d’esferes de verdor, donant vida a la ciutat.

   Voltat de llibres, endreço el correu, observo l’estança de la biblioteca, la gent. Deixo passar el temps. Alumnes i professors van passant, amunt i avall. Els ordinadors conformen una especie de ferradura amb el jardí al capdamunt. Llançant mirades efímeres a dreta i esquerra és fàcil imaginar que està fent cadascú. El company de classe que somriu llegint una pàgina graciosa, la noia de jersei verd que s’enduu la mà a la boca en un gest alhora reflexiu i preocupat pel treball que té que fer, i el més divertit és saber que molts d’ells estan realitzant ara el mateix exercici que jo.

   Un parell de tórtores han aterrat sobre els arbres del davant. Desconec el que s’estaran explicant. Finalment marxen carrer enllà, igual que jo.

Anuncis

2 comments so far

  1. KGUN10 on

    Xaval has pensat fer mai un recull amb escrits com aquestos?

  2. Albert on

    No seria mala idea si en tingués una bona pila 🙂


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: