Rosa canina i Diplolepis rosae

   Aquesta tardor passada, voltant pel Barranc de Santa, prop de la Pobla de Segur, vam trobar uns rosers salvatges amb un element singular.

2889-101256

 Fotografia d’una agalla sobre Rosa canina al Barranc de Santa

   Aquests filaments vermellosos no són part de cap fong, no és cap liquen, ni cap planta paràsita. Moltes plantes presenten agalles, creixements anormals induïts per agents externs, molt sovint insectes, com en aquest cas. Les larves d’una petita vespa, Diplolepis rosae (1) (Hymenoptera, Cynipidae) forcen l’arbust a produir l’estructura que veiem a la imatge, on podran desenvolupar-se.

   Les agalles són un fet intrigant. No solament l’insecte reconeix la seva planta hoste i es capaç de segregar substancies susceptibles d’alterar el creixement de teixits sinó que la planta també reconeix la presencia d’un parasit determinat i, en generar en resposta una agalla, està proporcionant un lloc segur i amb aliment on la larva podrà desenvolupar-se. Com s’ha arribat fins aquí?

   Cal fixar-se també que una agalla pot contenir una gran varietat d’habitants. Per exemple la larva que indueix l’agalla, altres larves que no saben generar agalles i que també són fitòfagues, parasitoïds(2) que creixeran dins les larves fitòfagues, bacteris que poden parasitar aquests insectes, virus que poden parasitar els insectes i els bacteris… Sembla ser que les larves de Diplolepis rosae comparteixen l’agalla amb larves d’altres especies, podent ser totes elles al seu torn parasitades per altres vespes que actuen com a parasitoïds.

   De fet, si ens fixem bé en la imatge anterior, veurem un petit insecte alat sobre els filaments de l’agalla. Un insecte parasitoïd cercant hostes on pondre els ous?

Més informació: pznow.co.uk, ponent.atspace.org

(1) Es troben referències a l’insecte també com a Diplolepsis rosae

(2) un parasitoïd és en aquest cas un insecte de vida lliure com a adult però que com a larva es desenvolupa com a paràsit dins d’un únic individu hoste d’una determinada especie provocant-li finalment la mort

8 comments so far

  1. sogas on

    “Osti tu”, o tenia ni idea de que aquestes coses podien passar.
    Sens dubte la natura no deixarà mai de sorprendre’ns.

  2. sogas on

    “Osti tu”, o tenia ni idea de que aquestes coses podien passar.
    Sens dubte la natura no deixarà mai de sorprendre’ns.

  3. sogas on

    Doncs vaja, no sé que he fet però ha sortit el comentari duplicat. Sorry!

  4. KGUN10 on

    Doncs jo si que recordo haver vist alguna cosa per l’estil en algun programa de natura per la tele.
    Pero lo curios es que sempre ens solem imaginar que coses com aquestes nomes passen “por ahi”. Per sort tenim al Sr. Ruzafa que ens demostra que tambe poden passar prop de casa nostra.

  5. Albert Ruzafa on

    Uf, aquests darrer dies el servidor de blocs no ha anat gaire fi i ni tant sols tenia constancia dels comentaris.
    A vegades surten duplicats, suposo que el servidor es queda migpenjat rebent el comentari, el client navegador interpreta que una part de la informació s’ha perdut i segurament la torna a enviar i llavors el servidor torna a refer el procés, o algo per l’estil.

  6. Albert Ruzafa on

    Doncs Sergi a veure quant fem una sortida amb Mr. Kaneda & company i cacem imatges d’aquests organismes a priori extranys.
    Sembla mentida la diversitat que hi ha inclús nomès tenint en compte les especies conegudes. De fet, tant si agafes un grapat de terra, analitzes la superficie d’una fulla o remenes sediments superficials d’una torbera, podríes trobar organismes desconeguts. La interacció entre el conjunt d’organismes ja és per flipar i el seu estudi estic segur que garanteix moltes bones estones.

  7. Albert Ruzafa on

    Joan, el terme gal·la és en realitat un nom de persona, mentre que “gala” si que fa referencia a una hipertrofia de texits causada per un agent extern. El terme tècnic és “cecidi” 🙂

  8. Noe on

    Tens un bloc?
    Vius al Pirineu?
    Si has respost que sí, tens una cita.
    Divendres vinent, 15 de febrer.
    A les 21.30
    Calçotada de Blocaires del Pirineu
    Al Restaurant Pobladó de Santa Coloma
    El preu per persona és de 30 euro.
    Per poder assistir cal enviar un correu amb el vostre nom i l’adreça del vostre bloc a:
    blocairesdelpirineu@gmail.com
    Teniu temps fins dimecres vinent – dia 13-
    a les 12 del migdia.
    No deixis que t’ho expliquin!!!!
    (Els que no sou del Pirineu, si voleu venir, també sereu ben rebuts)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: