Dia gris de pluja fina

De la finestra estant, observo els líquens de les teulades. Amenitzen per racons la foscor d´un taronja apagat fet de terra cuita. Dia gris de pluja fina. Lluminós però. Avui arriba l´estiu astronòmic, sembla que sortim de fet de la primavera. No m´amoïna, sé que aquesta humitat que embafa la claredat del sol porta verdor que contradiu el foc inoportú.

Frescor d´estiu disfressat d´altra cosa s´escola per la finestra mig oberta fins la meva pell. Sento. L´aparent malenconia del paisatge no es mes que barroc, al carrer, vora la via del tren, una pila d´ocells diversos anuncien la natura exultant bategant en l´entorn. Quina alegria que t´envaeix, et contagia, en fondre´s amb l´emoció constant en seguir els projectes d´una vida.

Camines per carrers que el temps sembla haver oblidat, racons que duen l´empremta d´altre gent, l´empremta d´un passat que ensenya per poc que parem a pensar-hi. Potser és nomes una impressió, un fruit inconcientment volgut de reflexions prèvies i llunyanes.

A la tarda sortiré a fer un volt, tocaré plantes per mi desconegudes, oloraré l´eucaliptus, gegant ambigu vingut fa temps a aquestes terres. Boscos de roures i de verd profund. Aigua, llenya, molses. De tant en tant passa el tren.

Aquí a Galícia, assegut davant l´ordenador, deixo passar els minuts inmers en el que l´exterior m´inspira. Dolçor de pluja que cau sobre les teulades i el meu pensament.

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: