Els Meners

Fa uns dies vaig pujar des del cap de la coma de Ransol fins al primer estany dels Meners. Es un passeig curtet sense grans desnivells, sortint a la vora del riu dels Meners, passant molt, molt a prop dels seus salts d´aigua tapissats de molsa sobre la pedra fosca i laminada. A mesura que prenem alçada el desnivell permet veure el conjunt de rius que suren sobre la geologia de la zona.

Als marges del riu la vegetació es magnifica, diverses varietats d´hidròfits radicants com l´enciam de font retenen part dels material que arrossega el corrent, generant un sol fangós. Una mica més lluny del marge, encara en terreny humit, multitud de plantes, entre elles la tora, ens observen avançar.

Voltant-nos, observem les gramínies, alguns clavells, travessem una tartera plana. Entre els blocs es veu com treuen el cap les falgueres i molses. Sota la capa de roques s´escolen petits rierols que baixen del flanc esquerre de la vall.

Travessem, caminem un moment i sortim a un pla estrany, qui sap si un antic estany saturat de sediments. Al mig, un coixinet verd, de fulles petites i dures, amb clavells rosats i acaules, quin extraordinari vegetal, serà una estructura de resistència? Les formes encoixinades abunden en llocs de climatologia extrema, resistint al vent sense oposar-s’hi, generant en el seu interior un remarcable microclima, i qui sap si un microecosistema arrecerat de les penúries meteorològiques.

Mirant a la dreta, el camí segueix, enfilant-se muntanya amunt, en un sender costerut, fent ziga-zagues entre les mates de ginebró (Juniperus communis var. nana). Sorprèn el tamany centimetric de les arrels que travessen el camí, talment com si fossin d´arbres de més envergadura i no pas de petits arbustos de pocs decímetres d’alçada.

El vent és fred, estem a l´agost i només començar a enfilar el camí em sentia com si fos primavera, mentre em dirigeixo a l´estany, sembla tardor. Pujo una estona més entre festuques, coixinets de plantes i semprevives i surto al llac. Transparent i fred, hi bufa el vent pel damunt, un vent gelat tot i estar a l´estiu. Les petites onades que aixeca el vent sobre la superfície de l´estany s´estimben en un sonor clip-clap contra les vores, fetes de restes de sediments que de mica en mica van conquerint l´espai de les fredes i poc fondes aigües. El vent m´incita a marxar. Potser estem a menys de 10 graus. L´ambient es fantàstic, llum, núvols creuant, crestes enlairades als voltants…

2 comments so far

  1. Albert on

    Hola Ruth, ja ho miraré, gràcies.

  2. Quim Cardús on

    Hola Albert,
    m’interessa saber d’on ets, i parlar amb tu; treballo amb una investigació sobre controvèrsies públiques en casos de l’aigua (com al transvassament de l’Ebre) i potser em pots fer de contacte amb algunes persones relacionades amb aquests camps mediambientals. De fet, potser podria entrevistar-te, a tu també, si és possible…
    Si pots enviar-me un e-correu a jcardus@gmail.com et puc explicar més de què parlo.
    Salut i gràcies.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: