Aconitum, a Incles

Fa uns dies vaig anar a passejar per Incles amb la meva parella i, si bé al principi hem va emprenyar la destrossa urbanística de la vall, a la baixada vaig poder apreciar plantes interessants a la vora de la carretera.

En vaig agafar unes quantes per l’herbari que vaig començar a l’assignatura de botànica. Hem va cridar l’atenció l’Aconitum napellus, la tora blava. Es coneguda per la seva gran toxicitat degut al seu contingut en alcaloides perillosos, que alhora, usats en molt petites quantitats, tenen propietats curatives, encara que el perill d’equivocar-se en la dosi fa que es reservi als especialistes.

Doncs em vaig enfilar sobre el mur que dona a la carretera i vaig arrencar una punta florida de tora, sabent que a les mans m’en quedaria una mica, d’alcaloides com l’aconitina. En començar a fer equilibris per baixar el mur va passar un panda, va parar uns metres enllà i va tirar enrere. En va baixar un home i al mateix moment jo vaig aterrar d’un bot sobre el paviment. Es va dirigir a mi dient “No se si em fico on no em demanen però saps quina és aquesta planta?”.

Vaig respondre, i va resultar que es tractava d’un guia de muntanya d’Andorra, acostumat a advertir turistes poc informats dels perills d’una planta bonica però mortal fins i tot en petites dosis. Vam estar xerrant una bona estona i em va advertir que nomes tocant-la com havia fet, potser ja tenia sobre els dits la infima quantitat que cal per matar un adult, i que, si no em rentava les mans, en agafar per exemple una poma i menjar-la, podia ingerir el tòxic.

Al Dioscòrides, de Font i Quer crec que és, que llegeixo a casa de la meva sogra, explica per la tora el cas d’uns pastors que van capturar uns ocells i es disposaven a menjar-los a l’ast i van agafar branques de tora (les tiges poden fer més d’un metre) per posar els ocells a coure al foc. En fer això es van intoxicar pel contacte amb els aliments i van morir. De fet, un parell de mil·ligrams és molt poc. Al laboratori de quimica ho veus de pressa, quant tens que pesar certa quantitat de grams amb precisió amb una balança especial i veus que si afegeixes una minúscula quantitat de material els mil·ligrams es disparen.

Desprès de la petita xerrada ens vam despedir del guia, al que no vaig pensar en dir que estava fent ET forestals i que estava a ADN, potser li hagués interessat, i vam anar baixant prenent altres mostres de plantes. Es d’agrair que hi hagi gent així, que es preocupa pels demés.

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: