Camí de Coll Jovell

Ahir vaig anar amb la meva parella a fer un volt pel camí que puja a Coll Jovell, a l´altra banda del Madriu. Vam començar a caminar a les 8 de la tarda i vam tornar al vespre ben entrat, m´agrada la muntanya de nit. Les ombres esdevenen mestres de l´espai, t´envolta un ambient que em resulta agradable. Imagino els animalons que poden estar en aquell moment guaitant els personatges que desfilen pel camí, observant des d´algun punt arrecerat. Pot ser un mussol, una geneta, qui sap si un ratolí.

Vaig aprofitar per fotografiar espècies vegetals que em resultaven interessants, ja penjaré algunes fotos. També podré actualitzar amb fotos personals un article que vaig fer fa temps sobre la part baixa de la vall del Madriu. Ara recordo un cop que baixavem amb un amic, en Shailes, del pic de la Maiana, deviem tenir uns 15 o 16 anys, anavem pel Madriu. L´havia engatussat dient que el camí era curtet, vam sortir d´Escaldes a les 5 de la tarda i crec recordar que cap a les 8 erem al cim. Estavem a l´octubre i ja fosquejava, recordo la silhueta d´una vaca en un prat sota la Maiana.

A l´alçada d´Entremesaigües em va preguntar si faltava gaire, i vaig tenir els nassos de dir-li alguna cosa com “15 minuts”, i aixi vam anar fent amb “ja falta poc”, “gairebé hi som”, fins al pic. Llavors vaig veure que feia bastanta foscor ja, i que potser seria mes segur tornar per la vall de perafita pero no, vaig voler fer-ho maco i tornar per un altre lloc, baixant per l´Estall Serrer i anant al camí del Madriu. Sentia una mica de temor de pensar que ens poguessim perdre pero coma minim tenia un llum frontal per si de cas. Vam arrivar bè fins al riu, i llavors, equilibrisme, s´havia de travessar gairebé a les fosques per damunt d´un tronc de pí tirat per damunt del riu. Vaig treure el llum i vam travessar.

De baixada, a l´alçada de la Farga, vaig enfocar a la dreta i vaig distinguir clarament un parell d´ulls que ens miraven sense moure´s. Vaig caminar més rapid, amb el meu company al darrera. Crec que vam caminar de pressa una estona llarga. Va ser una experiencia fascinant. Desconec quin animal ens va mirar des del bosc estant pero en aquell moment no em va interessar apropar-me. Qui sap, potser avui ho faria?

7 comments so far

  1. Albert on

    Jeje, aixó si que ho té: el factor sorpresa.

  2. Franc on

    L’animal que us mirava segur que era un tamarro, n’he vist uns quants per la zona.
    Jo de nit he pujat sol al refugi de Siscaró, no crec que ho torni a fer.
    També de nit però acompanyat he fet el refugi de Prat Primer, amb companyia es una altra cosa, no et cagues tant 😉

  3. Albert on

    Ja posaré el relat d´una baixada en solitari des de prat primer despres de pujar ràpid a la Caulla, sol, sense frontal, amb fred de tardor, sense jaqueta ni llum… Va ser una experiencia forta 😉

  4. manu_drac on

    Es temerari anar de nit per la montanya, no tant per el que et puguis trobar sino per la manca de visibilitat que et pot donar més d’un ensurt.
    L’albert es/era especialista en enganyar a la gent per fer aquest tipus de senderisme, a mi hem va agafar per nar desde escaldes a perafita, torre dels soldats, pic de la maiana i baixar per la vall aquella per baixar finalment per la vall del madriu.
    Van haber moments que pensaba, como resbale, voy barranco abajo…, vam arribar de nit, una bronca a casa del copon… no habien móvils a la época.
    Ara, tinc ganes d’anar a la muntanya pero no trobo la estona suficient per fer tot, es una llastima.

  5. Franc on

    Albert suposo almenys hi havia una bona lluna … si no ha de ser xunguíssim!
    Per cert, no sé si fa gaire que no puges, ara estant arreglant el camí, passa’t i dona’ns la teva opinió de forestal!
    Parlo del camí de la Comella a Prat Primer, un camí que m’agrada molt i acostumo a fer cada setmana.

  6. Albert on

    No n´hi havia de lluna jeje i quant passes dels prats i entres al bosc és molt fosc. Ja hi pujaré a mirar-ho, i si no agafem amb el manu i anem a fer una sortida.

  7. Albert on

    De fet, no saps mai ben bé què amaga la nit, darrere els pins, en la foscor…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: